Epitafi

explicar què és exactament el que em captiva del poema, ha estat una emoció sobtada que m'ha encongit l'estòmac. El verd sense adjectiu i la veritat de mentida... la sensació que potser una part de nosaltres es mor de tant en tant. Per les veritats-mentides i les mentides-veritats. Gràcies, per aquestes emocions insospitades i felicitats pels 800. Tant de bó en siguin 8000.
Un petó!

Una mentida disfressada de veritat, o una realitat disfressada de mentida...
On estar el llindar que separa una cosa de l'altra? Sobretot quan no som capaços de mirar cap a endins sense por d'admentre que les pors, els dubtes, la tristesa i el desencís també formen part de nosaltres.

Viure en un núvol artificial que emmetzina mentre acarona amb les seves millors moixaines; voler ser lliure lligat de peus i mans a la més gran de les cadenes...

Potser, en el fons, tots estem enganxats en certa manera, som addictes fins i tot sense adonar-nos-en a petites o grans coses!
Esperem que no siguin motiu de cap epitafi...

Una abraçada molt gran!

M'ha sorgit una resposta. La mentida és tan de veritat pq tb és una veritat enganyosa. Només reconstruint, s'esbrina la veritat.
Gràcies pel teu comentari de "Inspiració". El Freixas i tu em vau animar moltissim!!!
dos besos