Epístola de Pasífae a Dèdal o l'origen del Minotaure (tercera i darrera part).

Un relat de: Sínia
I ara digues-me, Dèdal, què n’haig de fer de la passió d’una reina per un brau blanc que ha jurat amor etern a totes les vaques del cosmos?. Què haig de fer, Dèdal? Sospirar com una adolescent, mirant a l’infinit amb el cor i el pensament segrestats pel galant banyut? Ho faig a cada moment. Perseguir obsessivament i furtiva el semental sagrat, recorrent a la falsia per excusar les meves absències de palau? També ho vaig fent. Fondre’m de desig i esqueixar-me l’ànima mentre, amagada, contemplo com treu la seva tercera banya, com arqueja el llom i els embats amb que carrega sobre les vaques? Ho he fet. Arrossegar-me per terra per ensumar malaltissament la fragància de les restes líquides dels seus tràfecs amorosos i untar-me'n les galtes i el front? Fet. Acostar-me furtivament i sigil•losa mentre descansa i amanyagar-li la punteta de les banyes giravoltant els meus dits per despertar-li el desig? Tan sols vaig aconseguir excitar-me i fantasiejar el batzegar de la rude testa penetrant-me amb una banya primer, i després amb l’altra fins esquinçar-me les entranyes. Perquè haig d'acontentant-me a pujar als seus lloms i refregar la carn dels meus plecs suosos contra alguna vèrtebra prominent, mentre ell s’espanta les mosques amb la cua?

És cert que a palau m’ofego mentre un rere l’altre se’m van morint els dies d’una joventut que em defuig. Tinc set d’il•lusions noves i fa temps que cerco el sadoll. Però és així com ha de ser?

Tan sols sóc la beina del virolat esperó d’un potent i poderós brau blanc que rumia, rumia, rumia... i s'acobla. Però no amb mi. I d’aquest fet no en puc parlar ni el puc plorar amb ningú dels meus perquè no entendrien res, perquè tot plegat és incomprensible i ni tan sols jo ho entenc.

I em sento tan sola... I tanmateix tinc tot el que una reina se suposa que ha de tenir per fruir la joia del viure. Què em passa, Dèdal? Qui sóc? Ja no sóc Pasífae, muller del rei Minos, reina de Creta. Ja no sé qui sóc. Nina trencada per la crueltat dels deus, la voluntat ja no em respon al guiatge de les raons. Les eugues desbocades no obeeixen el fre de l’auriga. El meu cap i el meu cor ja no conversen.

Altres vegades m’has ajudat, Dèdal. Deixa’m tornar a abusar de la nostra amistat. Tu ets enginyós, m’ho has demostrat abastament amb els teus artificis prodigiosos. Digues-me com ho puc fer per dur fins al final la meva passió i alliberar-me, així, del càstig de Posidó. Suplicar-te és el sol motiu d’aquesta carta tot i que no és propi d’una reina mostrar les seves febleses. I és que de cara a tu, confident de la meva humiliació, he deixat de ser reina.

I acabo.

Mud -ja saps, la meva esclava egípcia- t’haurà fet entrega d'aquest escrit. No dubto del tracte que li concediràs, acord amb el teu capteniment amable i hospitalari. Per mi és com una germana. Discreta, dolça i complaent. Gaudeix-la si t’és avinent, li he donat instruccions, però no la retinguis massa temps i fes-la tornar amb la teva resposta. A Mud la necessito aquí. De sempre –i ara més que mai- companya de soledats, ella és l'única en tota la cort que està al corrent de l’afer i que coneix maneres i té eines per desfogar els meus aclaparaments ni que sigui transitòriament.

Res més, amic Dèdal. T’he suplicat. Ara m'acomiado i espero i desespero. Lliurada a les teves mans, rep el favor dels deus i la meva besada.

Pasífae

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    rautortor | 06-09-2014


    Impressionant, per la forma i el contingut. Si bé el tema és breu, el mite de Minos, el déu Posidó i el toro blanc, amb la posterior passió cega de Pasífae envers el brau, causa i efecte del càstig diví –ai, els déus, que rancuniosos ells!– i la participació de l’enginyós i hàbil Dèdal, la teva epístola en tres capítols li ha donat una dimensió digna d’una antologia. Pensa que, com a professor de clàssiques jubilat, n’he gaudit en profunditat, no només per la familiaritat del tema, sinó per la bellesa poètica i el toc eròtic que li has atorgat. Certament, m’agradaria aprofundir en el comentari d’imatges, situacions, estat d’ànim dels personatges, descripció de moments i circumstàncies, però allargaria en excés el meu comentari. Però et prometo que el donaré a conèixer a gent que, com jo, en gaudirà plenament. Ara bé, em quedo amb aquest passatge, per la intensa càrrega d’erotisme, tragèdia i desengany que transmet. I pel toc elegant d’una prosa culta i precisa.

    Així és com, riota dels déus, aquella matinada vaig passar de ser calze dels olis d'Hermes i Afrodita, a ser pedra tova i salnitrosa per a la llepada d'ungulats. El brau, llengua executora dels designis d’Eros, no em llepava a mi, Dèdal. Llepava, golut i desapassionat, la crosta de sal que m'havia deixat la mar untuosa mentre Posidó em violava escadusserament dissolt en l'aigua.

    No sé d’on et ve aquesta afecció per la mitologia. Com molt bé dius a la sinopsi inicial –el que més m’agrada dels mites és la veritat que contenen–, cal endinsar-se de tant en tant en els mites i llegir-ne i rellegir-ne aquestes veritats. Les criatures humanes, les divines i totes les interrelacions vitals que els poetes clàssics ens transmeteren, ens han d’ajudar a entendre la tragèdia i la bellesa que la vida viscuda de bat a bat ens ofereix. Passió, dolor, misteri, amor, desig, por, esperança, llibertat, enginy, saviesa, imaginació, altivesa, menyspreu, càstig i triomf, decepció i glòria.

    Gràcies, Sínia, per aquest magnífic relat.

    Raül

    Si vols, pots donar un tomb pels meus poemes i, segurament, hi trobaràs una bona mostra de la meva simpatia pels mites.
    I una altra cosa, has intentat de presentar el teu relat als concursos de la revista Auriga?

  • Passió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-09-2014 | Valoració: 10

    Felicitats Sínia per aquestes tres epístoles de Pasífae a Dèdal. Han sigut unes lletres magnífiques, molt ben escrites, poètiques pel meu gust, apassionades en el seu contingut i molt gràfiques a l'hora de retrobar-me amb un indret on hi vaig sovint, l'esmentada platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. Una abraçada i endavant!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: