Ep, carai (una exclamació totalment espontània tot just al límit de l'abisme de la fi del món)

Un relat de: Adonis

Ep, carai,
tot caminant he arribat a la fi del món.

em pensava que com va dir en Cristòfor,
la terra era rodona,

però ell també s'havia equivocat
resulta que és ben plana,

tornem a les supersticions
i a mirar el cel amb pors obscures

tinc la cara massa dura
per que em toquin els collons.

després d'aquests bonics versos, que més o menys,
si fa no fa,
rimen una mica (llunyanament, ho sé)
arriba una nova bateria
de ximpleries que per mi tenen sentit:

el sentit d'haver-les somiat
en una nit de mal beure,
o mal cardar
(d'aquestes en vaig escàs, si em permeteu la immodèstia)
ja sé que sona una mica bèstia,
però és la sort que m'ha tocat

i el sentit de la incongruència deliberada,
i el de la congruència amagada,
el de la vergonya perduda,
o més aviat desconeguda,
i el del porro mal liat,
i el del nas ben tapat,
i el de la roba de llit pixada
i el del groc del tabac,
el sentit de l'alcoholèmia,
el sentit de la blasfèmia,

o potser el de la hipotèrmia,

és igual,

per a mi tot te sentit

si puc llegir alguns escrits esquizofrènics,
alguns poemes sobre mals endèmics,
i escoltar com queden en ridícul
oradors amb cervells anèmics.

Ep, carai,
a veure si cauré a l'abisme
d'aquesta terra que al final era tan plana
com algun que altre encefalograma.

Comentaris

  • realment els tìtols criden ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 26-03-2005

    Mira, m'agradat el teu "poema" tant diferent de la poesia "bleda" ( la meva la primera ) i com diu en Biel, els títols són únics, ja conviden a llegir-te ...

    Una aferrada

    Conxa




  • autentic[Ofensiu]
    AINOA | 26-03-2005 | Valoració: 9

    Tant es el que un escrigui, sempre i quant un li trobi un sentit.
    Segueix amb las teves ximpleries com tu dius.

  • Titol[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-09-2004 | Valoració: 9

    Segueixes essent el number juan en títols, sens dubte. I el últim vers o el penúltim (ara no ho recordo) recorda (valgui la redundància) que (coi, entre tants parèntesis ja no sé que em deia...) Ah, si, que segur que algú si sent eludit (que no és el mateix que erudit ni s'hi assembla, encara que només varii una lletra).

    Biel.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adonis

Adonis

29 Relats

189 Comentaris

73382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.

La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).

Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.

Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.