Els cignes a l'estany

Un relat de: Adonis

els cignes a l'estany
plomes blanques
aigua quieta,
dies elàstics
sol
cel elèctric,
mirades
besos al banc
un parc llunyà en el record.

silenci.

podries tornar?
els cignes no hi son.
ni tu, ni jo.

núvols negres al meu cel,
el sol,
s'ha quedat sol,
ja no es reflexa
al mirall
de l'estany.

estrany.

sóc estrany al banc d'aquest parc
mort,
sense tu,
el parc i jo,
mentre les fulles seques
al terra fred
de la tardor
encara em parlen de tu,

i el silenci

s'escapa lluny com un lladre,
llàgrimes,
ball majestuós dels cignes
al record,
fent-se la cort,
com tu i com jo,
al banc
a l'estany
sota el sol.

hivern
sense neu,
només fred,
al meu cor.

els cignes a l'estany
plomes blanques
a la memòria,
hores estripades
esclafades com insectes
sota el peu
de la distància.

insignificant.

només records
inconsistents
com plomes blanques
d'uns cignes que
ja
no hi son,
sol,
estic tan sol,
com el meu reflex
trist
al mirall
trencat
de l'estany.

cignes a l'estany.
ja no hi son.
ni tu.
només quedo jo,
i el sol.
tots dos sols.


Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    champagnesheik | 30-03-2007

    El chiaroscuro que fan els cignes i els núvols és molt trist. És una pena que cap pugui tornar-hi.

  • Molt bonic...[Ofensiu]
    Capjo | 31-12-2004 | Valoració: 6

    el joc de paraules d'aquest poema, té música, hem recoda El llac delCignes, no?
    Gràcies,
    Capjo

  • Bec de signe[Ofensiu]
    T. Cargol | 14-09-2004

    Aquesta ganyota de la dreta, de sobte es transforma en bec de signe!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adonis

Adonis

29 Relats

189 Comentaris

70496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.

La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).

Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.

Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.