Troballa descomunal sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre (després d'haver-me'l tallat pacientment amb forquilla i ganivet)

Un relat de: Adonis

vaig trobar-me a mi mateix
sota l'ungla del dit gros del meu peu esquerre,
tenia cara de peix,
com Paco Martínez Soria a "Don Erre-que-Erre",
eren altres temps,
tot i que encara corrin els mateixos fatxes
disfressats de promotors i alcaldes,
o de víctimes del terrorisme,
grandiloqüents mostres de cinisme
en safata de plata,
cordó de sabata
i logotip blau,
dues gavines
(voladores?
no ho se pas, Marina,
ho haurem d'investigar com l'11-M)
i un senyor amb bigoti i melenes
que cada dia
s'assembla més a qui vol ser.

em vaig preguntar què cony feia a sota l'ungla,
i em vaig respondre que m'amagava
-disfressat d'almogàver-
del meu propi ego clandestí,
perquè si no (a la fi)
esclataria com un ou llençat des de la teulada,
i escamparia les meves misèries
per aquesta terra escalfada,
convertint-me en ou ferrat de canvi climàtic.

i jo, que soc molt pragmàtic,
em vaig renyar per tal covardia,
i vaig tornar a tapar-me l'ungla;
com a mostra de rebel·lia,
vaig llençar el meu peu per la finestra,
(tot i ser el meu peu esquerre
i jo una mica maldestre)
i em vaig quedar amb cara de peix
de piscifactoria.

Comentaris

  • Aniversari[Ofensiu]
    Gess Artré | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Nessa Bentanachs | 05-04-2007

    Sí, m'agrada! Ara bé, trobo que el millor ha estat aquest nomenament del PP i l'Aznar ben poc discret, tot sigui dit, però genial

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Adonis

Adonis

29 Relats

189 Comentaris

71025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.01

Biografia:
Vaig nàixer (alguns diuen que vaig aparèixer per generació espontània al costat d'un nan de jardí) un divendres per la tarda.

La meva vida ha estat plena d'èxits amb les dones -per raons evidents- i èxits professionals, per això vaig decidir un dia deixar-ho tot i vendre La Farola als semàfors (de tant en tant també venc mocadors de paper).

Ara vull emprendre -segur que també exitosament- una carrera com a escriptor. Feu-me espai, i us ho passareu bé.

Per cert, de cara a les dones: no penso publicar el meu correu electrònic, ni el meu telèfon, ni cap dada que us faciliti el meu assetjament.