Nilemah

de la claveguera surten pors i rates, pudor de mosques, monstres i morts vivents.

de la claveguera surten litres incontrolables de sang i fetge triturat, i paraules de polítics que diuen que ho aturaran, tornant a provocar una nova guerra.

de la claveguera surten paranoies incontrolables i dies i nits d'alcohol mal tolerat, a Nova York, de tant en tant en surt un cocodril, i trossos de runa d'alguna de les Torres Bessones.

de la claveguera ha sortit un líder que ens guiarà a la destrucció: Nilemah, o Hamelin a l'inrevés, un home amb una flauta feta amb un fèmur, que bufa notes fora de l'escala musical, toca una cançó endimoniada per emportar-se els nens i tornar-nos les rates…

(des de la Convenció Republicana)

… i tot això amb un somriure sortit de la claveguera, com els lemes publicitaris, com les cobertures dels mòbils, com les necessitats falses que se'ns imposen i com la cicatriu d'un part horrible, el d'una bèstia bicèfala i octòpoda que bullia de gana al nostre interior, un cop devorades les nostres vísceres, ja no ens hi cabia, érem una closca inútil.

i la bèstia irracional (diguem-ne Consumisme, o simplement Civilització) també ha sortit de la claveguera per arrossegar-se pel camp de batalla,

devorant cadàvers i ferralla,

deixant la tapa de la claveguera oberta, simple avançada com és

per deixar pas a les autèntiques bèsties que ja apunten a sortir-ne.