Cercador
Enyorança
Un relat de: dallonsesIN MEMORIAM (Dies iræ dies illa)
Dotze anys fent-me companyia
en perfecte comunió;
l'un per l'altra, nit i dia,
i ara sol en la tristor.
Voluble i parladora,
serena maturitat
que la Parca dalladora
aguaita amb voracitat.
La cara, abans colorada
prengué un to hepàtic, verdós;
agonia anunciada:
del verd a l'ocre terrós.
I et va atacar una afonia
que resolies a rots;
i jo, un copet, si calia
retornar-te el so dels mots.
Eres forjada a l'antiga,
i en exhalar l'últim buf,
aclucant els ulls, oh amiga,
amb dignitat vas dir "puf".
................
Ja no tinc esma ni gana,
ni enyor del temps passat:
Estreno nova fulana
amb TDT incorporat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Carta d'amor.
- Mel i flames
- DECREPITUD
- REINICI DE FUSIÓ CORPORAL
- Fuga de la vocal i. Minirepte 91
- CROMATISME: CACA DE VACA,
- LA BOTA ENCISADORA
- El Nadal del Bou, la Vaca i la Mula.
- L'Esquizofrènia: de la tristor a l'esperança.
- Enyorança
- Reflexions casolanes
- FOGUERA, Nit de Sant Joan.
- Santa Bàrbara, el Llamp, el Tro i un Aiguat que Deu ni do
- HISTORIES DE BRAGUETA
- ARC SUPERBIA MicroRelatSuperb