El Nadal del Bou, la Vaca i la Mula.

El Nadal del Bou, la Vaca i la Mula.

-Enèsima versió de la crònica de Nadal-

La Vaca, ajaguda a la palla donava a mamar al seu vedell.
Ella, un animal tan maternal també pensa, i té els seus sentiments i records.
Ens conta aquesta història:

-------------------------

"Amb el bou, el meu marit, en un corral sojornàvem, per passar allí la nit, freda nit, freda i ventosa. El vedell amb mi ajagut, xarrupa les meves metes. Sóc generosa de llet i amb cassussa mamoteja. El bou vigila l'entorn, car ensuma cosa estranya; pressent que ha d'advenir una feta inesperada.

Quan més silent és la nit, quan el vent ja no udola, oïm la remor de gent i el traüll de ferradures: són un home i sa muller; una mula els acompanya, amb un migrat farcellet i un sarró que passa gana. La dona, quasi una nina, està encinta, creiem.

¿D'on vénen sense papers? vénen del mar o muntanya? Qui són? no ho sabem pas, ni ells coneixen nostra jaça. Els acollim a l'estable, la cleda té el pas franc; els convidem a sentir-se benvinguts a aquell recer. Que disposin de nosaltres; compartirem el corral.

Jo soc vaca, i llet sobrera del meu ubèrrim mugró, i els en dono unes glopades que agraeixen llargament.

Tant agemolits estan que encenen un caliuet amb gingebre olorós; es refan del fred, i el foc dóna llumeta a l'estable.

No entenem el seu mugir (són humans i jo una vaca) el que diuen no ho capim, però la cosa pinta grossa. Massa que comprenem l'enrenou que se'ls acosta.

La Noia a la corralina, s'arrauleix per infantar i prest oïm, del nadó, el primer càntic de vida. Sense llàgrimes, un plor és anunci d'esperança. Malgrat no ser racionals, hem previst l'esdevinença!

Quan la nit es vol llevar notem trescar de persones: són pastors i rabadans. Ja saben la bona nova. Duen nous, panses i figues; ametlles, mel i mató. Un sarró curull ofrenen als emigrants nouvinguts.

Més tard vénen uns senyors amb corones a la tusta; compareixen al corral per honrar la nova Albada. Com saben que és un Rei si ha nascut entre la palla? Perquè sols pot néixer un Rei en nit tan asserenada.

Vingueren per un sender que un estel enllumenava, els guià fins al palau -una establia de vaques- Veieren, meravellats, que el xiquet lluïa un nimbe d'un or tan fi i fulgent, que el Sol tingué gelosia"


"Els pastors proclamaran -la tradició ho avala- que aquella nit resplendent els sadollà d'esperança: s'havia encarnat un déu per expulsar la zitzània i redimir d'aquest món la iniquitat humana"


Més de dos mil anys ja té, la ventura anunciada. Valents! si gosem guaitar, veurem com la llum s'apaga.

D'esplendent nativitat a llampurnetes migrades.

Josep Maria Pascual - 2013