HISTORIES DE BRAGUETA

HISTÒRIES DE BRAGUETA
-nota prèvia-

La bragueta es una obertura practicable que fa útils els pantalons. Està confeccionada a l'espai davanter de la peça, entre la cintura i la part alta de l'entrecuixa sense, però, arribar al topall. Va ésser ideada com un dispositiu estratègic -que ha evolucionat a tàctic- i que sigui fos capaç d'atendre una predicció intuïtiva d'una incertesa expressada en pams.

Els pams, mes que una mesura de llargària son un concepte que té la propietat de ser fàcilment deformable, cosa que ens mena a deduir que, els pams, tant poden mesurar pam i mig com mig pam, que es com dir 10 cm, deu escadussers centímetres, i cosa curiosa: segueixen sent pams. Un segon atribut del pam és que és manipulable, amb resultat variable, segons siguin les mans, la prima de risc, o la pressió atmosfèrica.

Es crea una mena de paradoxa rebeca a cada nova edició que es presenta, per be que queda solventada gràcies a l'equilibri entre la fantasia verbal de l'emissor i la condescendència patètica de la realitat destinatària. Alehop!

L'orientació vertical i la l'altura lleugerament inferior a l'alçada de la caixa, ja donen pistes d'allò que, si va bé, anirà; vaja, es com si diguéssim una metàfora visual a deu centímetres vista que, a la pràctica, ve a ser la imatge del que és conegut pel nom de "Handspan StandHard" Pam del que gairebé tota la humanitat en coneix les propietats.

Tornem a la bragueta, ara sense pams.

El que fa que aquesta obertura sigui tant necessària és:

1. Facilitar l'acció de ficar-se dins dels pantalons i/o de sortint-ne cuitosament.
2. Facilitar l'acte de "abaixar-se els pantalons" que es un sofisma que vol dir que has de preparar la vaselina per si de cas; vaja és el que en llenguatge tavernari se'n diu "a prendre pelluc"
3. Fer els rius i els altres treballs majors amb tota comoditat i, sobretot, dignitat.
4. Fer que hom gaudeixi plenament i amb promptitud, quan les urgències genitals així ho reclamin.

Fins a un passat recent, la funcionalitat de la bragueta es configurava en un mecanisme d'obertura/clausura en base a una botonera -i la corresponent trauera- conseqüència lògica del disseny empíric de sastres i modistes; fou –i és- un esquema avalat per anyíssima experiència; anys i afanys; present de futurs i pretèrits imperfets; segles caducats; kalendas graecas i altres faramalles temporals.

Hi ha dissenys que son insuperables per si mateixos com ho es, per exemple, el porró; l'invent per cloure o badar la bragueta també ho és, i mai, mai va comportar cap mena de problema i sí enormes satisfaccions com alleugerir la bufeta, i del fet d'entrecanviar fluids corporals, i altres extravagàncies idònies, del mateix caire i d'avinença escaient.

Va ésser la revolució feminista la que va capgirar la normalitat.

Va ser en pro del moviment feminista que s'imposà el bescanvi dels botons en cremallera. Segons aquell corrent de pensament, l'existència de botons comportava un perill latent, ja que tant en l'adolescent com en l'adúlter, l'excessiva pressió que sovint s'acumula dins del claustre genitori, podia disparar, amb inesperada traïdoria, un dels botons, com succeeix quan un projectil dels de matar es impulsat per la potència expansiva de la pólvora i, si la susdita pressió es retro alimenta, cosa normal entre els quinze i els trenta-dos, fa l'efecte metralleta.

Aquesta circumstància pot provocar greus lesions a persones de l'altra gènere, molt especialment a la parella balladora del Ball del Fanalet, a les Festes Majors. Certament, no els mancava raó, no! Hi ha accidents ben reportats, sí, que evidencien aquest risc. Menció honorifica ostenta un daguerreotip (foto prehistòrica) guanyador d'un Pulitzer on, si es mira amb la fe dels ufòlegs, es pot entreveure l'estela de la trajectòria d'un botó assassí.

Però, com sovint passa, no es va avaluar rigorosament les conseqüències del canvi.

Efectivament, l'espècie Dona Sapiens (En oposició a Homo Burrus), no te el mateix problema capital del seu contra gènere...El problema del masclot l'asinus burriqueirus, es el de les doloroses pessigades al CDF (que es la sigla de cap de de i de fava); per be que, a l'haver adoptat la cremallera ambdós gèneres -també el tercer- comparteixen altres riscs comuns, com l'alopècia recidivant i depilació sostinguda...