LA BOTA ENCISADORA

Un relat de: dallonses

PLAGI MÍSTIC
...............
Inspirat per una bota de vi –de les de celler-
................
Amiga meva, ets tan formosa!
tens una entranya tan generosa ...
Fontinyol pròdig, m'has saturat
la boca meva
besant la teva
de vi granat.

Boig de luxúria ton cos delejo,
i el roig i càlid liquat robí,
em fa amoretes
d'amor etílic,
que mai sadollen
el meu glatir.

M'has fet esclau de tu, amiga amada;
de tu, esclau m'has fet;
del teu perfum, amb sols una flairada;
del teu vínic doll,
un rajolí.

Sempre a ta vora voldria jeure,
eterna joia;
Sentir i heura
del teu oratge, dionisíac so;
amb tu a la vora,
a tota hora,
voldria jo.

Tu m'has ferit el cor, el cor de nuvi;
el cor el tinc ferit, pel teu efluvi ...
Seràs la medecina pel meu pit,
si em dons, desclosa,
com una esposa,
el teu esperit.

Cofre tancat, arquella inviolada;
de tu tindré la clau,
fontana segellada.

El teu tresor me'l guardis sentinella;
només jo gaudiré
tan dolça fontanella.

Comentaris

  • Amén[Ofensiu]
    Carles Ferran | 22-12-2013

    Magnífica oda dionisíaca. No puc estar més d’acord.
    Com deia una antiga lletania:

    Sant Joan del Pi gloriós,
    patró de la borratxera,
    inventor de la canya i el rom:
    feu que sigui per a tots nosaltres
    la vostra benedicció divina,
    i que agafant una bona paperina
    fotem el camp contents d’aquest món.

    Amén.