ENMIG LA BOIRA

Davant d'aquest relat tan curt i ple de contingut!
Jo que visc en la ciutat de la Plana, tan amiga de la boira, sé que és conviure amb l'incertesa de conduir amb una espessa capa gris ambiental. Tu has adherit el vermell de l'espant i la tristesa de l'ensurt... Felicitats.
T'envio una salutació taronja, color de la creativitat!
Romy Ros ;)

fins i tot en la boira es veu el color vermell, per desgràcia els senglars transiten de nits, de dies i tant si hi ha boira com si no.
Salut

I n’hi ha prou en el teu relat. Alguns pensen que la boira és blanca, però no saben què és la boira. Cegallosa en diuen a Fraga i tenen tota la raó. La boira té tots els colors però no en deixa veure clarament cap d’ells, com la primavera que embolcalla.
En aquesta història n’hi has posat dues de boires. La del mirall i la de sempre. La primera per descriure’ns el personatge, tot i que no n’has dit gaire gran cosa, ha estat suficient per fer-nos-en càrrec. La segona l’has descrita en acció. M’ha portat a la memòria els meus viatges les nits de boira des de Vallfogona o Lleida a Menàrguens. Molt dramàtics en algunes ocasions ja que en aquells temps no hi havia marcades les línies laterals.
I, finalment, el toc final. Vermell. Vermell de sang fent-nos témer el pitjor. Pobre senglar!
Un nou encert. Et felicito.

M'agrada com introdueixes els colors en aquest relat, els que veus desdibuixats, els que imagines i aquest vermell del final.

Gràcies per passar pel meu relat.

Els últims anys de la meva vida laboral els vaig passar a Cerdanyola i, per anar-hi agafava la carretera d’Horta Cerdanyola... en dues ocasions, no gaires tenint en compte els anys que vaig fer aquest itinerari, vaig tenir de parar per deixar passar una família de senglars.
Evidentment, davant la corpulència d’aquests éssers, el cotxe del teu relat devia quedar força abonyegat.
—Joan—

Nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,...

Gràcies.

coneixecatalunya@gmail.com .