ENCONTRE A MITJANIT (Franxapa&Bea Vil)

Un relat de: Franxapa
Li va semblar sentir alguna cosa i va obrir un ull. Al contrari del que havia planejat, s’havia adormit. L’habitació fosca, la casa en silenci... potser s’havia equivocat. Però no, ara ho havia sentit clar. Va posar els peus a terra, es va gratar els ulls i va sortir al corredor, sense fer soroll. Al fons, sota la porta del menjador, hi havia una escletxa de llum. Va somriure una mica, potser ho aconseguiria, després de tot. Va travessar el corredor sigil•losament, i va obrir la porta. Allà hi havia algú remenant unes caixes, però per la seva sorpresa no qui esperava trobar.
- Papa??? – es va tornar a gratar els ulls – ets tu? Què hi fas aquí?
La figura es va girar lentament, sorpresa, i va restar uns segons en silenci. Finalment va respondre
- No sóc ton pare, Quiquet. Sóc el Pare Noel, però he adoptat una forma que coneixes molt be perquè no t’espantes.
- Ah, si? – Quiquet es va gratar el cap – no sabia que pogueres fer això.
- Hi ha moltes coses que no se saben de mi. D’això, saps que no deuries ser aquí? Deuries estar dormint i descansant.
- Ho sé, els nens bons estan d’hora al llit per descansar i alçar-se forts a l’endemà, però havia de parlar amb tu.
- I què és això tan important que m’havies de dir?
- Fa ja tres anys que escric a la carta que m’agradaria una bicicleta nova. Quasi tots els meus amics tenen una mountain bike amb suspensió... Fa tres anys vaig rebre un parell de llibres i un jersei nou, i l’any passat uns pantalons i unes esportives. Per això et volia preguntar si és que no havia sigut un nen bo, i què havia fet malament per poder canviar-ho.
- Quiquet, Quiquet... – es va gratar la barbeta – Vine aquí, al meu costat. Has sigut un nen bo, molt bo.
- I aleshores perquè no tinc la meua bicicleta?
- Quiquet, en la teua família no ho estan passant be. Els diners entren justos i no sobra massa a final de més – va fer una pausa – No espere que ho entengues, sols que sàpigues que tos pares volen el millor per tu.
- Pedro és un nen prou dolent, plora quan vol alguna cosa i molesta als companys; i abans de acabar el “cole” deia a tothom que enguany tindria una consola nova. No és just! És que el Pare Noel sols va a veure als nens rics?
- Tu no ho veus just ara mateix, perquè encara ets un nen, però més endavant ho entendràs. Mira, no és cert que jo sols deixe regals als nens bons. Jo deixe regals a tots els nens. Però hi ha una diferència entre el que es vol i el que es necessita. Tos pares són molt bons, amb tu i amb la resta. I preferesc donar-los una ajuda regalant el que necessites. En canvi als nens dolents els porte el que desitgen. I com no s’han esforçat gens en aconseguir-ho, se’n cansen aviat.
- No ho entenc – va negar amb el cap.
- Mira, Quiquet. Tu coneixes a Pedro. Portarà la seva nova joguina un parell de setmanes a classe, i després s’oblidarà. Això és perquè no s’ha esforçat gens en aconseguir-la. En canvi si tu estalvies de mica en mica per comprar-te la bicicleta, la estimaràs més que ningú perquè l’hauràs aconseguit amb el teu esforç. És normal que ara penses que és injust, però ja veuràs com més endavant ho comprens. I ara deuries anar al llit. Has de descansar per demà.
- Em promets que algun dia tindré la meua bici nova?
- És clar que la tindràs! I la voldràs sempre! Va, ves al llit.
Quiquet va fer mitja volta, ell també notava que la són el tornava a vèncer de nou. Abans de creuar la porta del menjador es va girar.
- És de veres que mos pares són molt bons. Mon pare vol una cafetera nova, diu que la que tenim ara no va massa be. I ma mare somnia amb un vestit nou. No sé si és el que ells necessiten però crec que els faria molt feliços. Em vaig descuidar d’escriure això a la carta, i també t’ho volia dir ara. Bona nit.
Amb peus cansats, va retornar a la seva habitació. Es va tornar a gitar i va tancar els ulls. Just abans de dormir-se de nou va pensar que tenia moltes ganes de saber què li haurien regalat enguany.
FI

Comentaris

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-01-2017 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1697

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Resposta al comentari[Ofensiu]
    Franxapa | 12-01-2017

    Molt agraït! us ho envio en la edició en PDF.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 11-01-2017 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    tribuna@guimera.info

    Gràcies

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Franxapa

9 Relats

14 Comentaris

936 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Escric perquè escriure allibera. Escric perquè escriure alimenta. Escric perquè escriure relaxa. Escric, en definitiva, perquè escriure és una passió.