LES ROSES SEQUES

Un relat de: Franxapa
En silenci, com sempre, s'acomodà al seu banc preferit. Feia dies que el vent s'havia detingut i un tímid sol escalfava la seva calba. Deixà el bastó a un costat, s'estirà, i esbotzà un tímid somriure. Allà el va trobar la vella Montserrat quan va sortir a escombrar la porta de sa casa: mirant la floristeria d'enfront.

- Que, senyor Tomás, prenent el sol?
- Ja veu… avui les flors estan precioses
- Si, sembla que enguany la primavera arribarà abans...
- Em recorda al primer cop que la vaig veure, amb eixos cistells de flors a la entrada.
Em vaig quedar com quinze minuts astorat, aleshores va sortir una noia, era més
bonica que la més bonica de les flors que venia, va riure al veure la meva cara de
babau i em va regalar una rosa, roja i olorosa…
- Sí, senyor Tomás, es va casar amb ella, oi?
- Era tan bonica… no anava a permetre que es marcís.
- Va fer molt be, senyor Tomás. He de tornar a dintre, a fer el dinar. Gaudeixi del bon
dia que fa!

Mirà un parell de cops més l'aparador, prengué el bastó i marxà cap a sa casa, uns carrers més enllà. Tal com era el seu costum deixà el bastó al paraigüer i dedicà un ample somriure i una carícia suau amb el dit índex a la rosa seca i una mica descolorida que descansava damunt un drap de seda a la còmoda de la entrada.

FI

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Franxapa | 30-05-2017

    De tant en tant está be tenir algun relat dolç

  • Curtet...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-05-2017

    ...i agradable de llegir. Un petit caramel de sentiments...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Franxapa

12 Relats

18 Comentaris

1858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Escric perquè escriure allibera. Escric perquè escriure alimenta. Escric perquè escriure relaxa. Escric, en definitiva, perquè escriure és una passió.