Encaixa el meu cor...

Sentiment estrany, mur transparent, que només em deixes veure quan la lluna acarona el teu son.
Impermeables són els sentiments que t'ofusquen l'ànima.
L'enyor de l'esperança...de la llum que calmi aquesta cremor de dins, fa que a cada instant siguis mes ferotge envers mi.
Em fan mal les teves paraules i el mur que no em deixes veure, si més no quan tot es fosc, fa que el neguit m'encercli tot el cos formant una boira espessa i grisa que m'aparta encara més de tu...
Ja no se què fer, com dir-te que a cada intent...se'm fa bastard...i em resulta inútil continuar...


Encaixa el meu cor...perquè as set tu qui la tret de lloc....