En un tancar i obrir d'ulls

Tanco els ulls mentre sona "sota una estrella" de Sopa de Cabra. El recordo.
Els seus ulls. A vegades marrons o a vegades verds, depèn del moment, de la llum.. però sempre tan seus. La seva mirada. Quan em mira i em fa envermellir.
El seu somriure. Tan gran i complert. Tan especial, tan interessant... el seu somriure que em captiva. Quan m'acaba de fer un petó i somriu. Com m'agrada aquest moment.
Un petó seu. En com els seus llavis, tan freds i tendres emboliquen als meus. En les pessigolles que sento a la panxa, se'm posa la pell de gallina.
Les seves mans. Les seves carícies. Quan em posa la mà per sota la camisa i m'acaricia suaument la pell de l'esquena, la de la panxa, el melic...
M'envaeix la seva olor. Els seus braços al voltant del meu cos. Jo mossegant-li dolçament el coll i mirant-lo de reüll, observant la felicitat a menys de deu centímetres.

És un tot complet. Un record immillorable. Quines ganes de ser a prop seu, quines ganes de fondre'm amb ell...

Obro els ulls i em sento aquella escalfor a la cara, aquelles pessigolles a tot el cos, incapaç d'esborrar un somriure quan penso en ell.
Llavors me n'adono...
MERDA! ESTIC ENAMORADA!