el regal

Un relat de: Sempre
En aquest moment, el més inesperat de tots, llegeir als seus ulls, a la seva mirada, el que fa anys que t’intenta dir. Dos mons, diferents però complementaris, únics, especials, curiosos i optimistes. Un té el que falta a l’altra i li deixa a canvi de res. Dues mirades aguantant-se, lluitant per guanyar la batalla. Aquells ulls marrons tan foscs, tan profunds, tan màgics que se’t claven al fons de la nineta i et cremen per dins. Aquest somriure espontani que se t’escapa per sota el nas i les mans a menys de 5 centímetres, l’una esperant l’altra. Compartir els teus somnis, tenir les portes del teu món ben obertes, esperant tancar-se després de la seva arribada. Pujar graons cap als núvols, a poc a poc, sense impaciència, només amb ganes d’exprimir el paisatge màgic que es pot observar a cada racó que esteu vivint. Defectes però també virtuts. Objectius, somnis fets realitat i somnis per complir. Pensaments passats i pensaments presents. Maneres d’actuar. Complicitat. Aquestes dues peces que encaixen de manera que han d’acabar el trencaclosques estant juntes. Il•lusió l’un als ulls de l’altre. Esperança d’un futur junts però sobretot felicitat de poder compartir el present, el millor dels regals d’aquest Nadal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer