instants

Aquella nit havia estat horrible. No havia aconseguit aclucar un ull. Només donava voltes i més voltes al llit, era com si tingués un tap que no la deixés respirar, estava asfixiada dins d’ella mateixa. Abans que sonés el despertador ell es va girar i la va abraçar i ella li va confessar que no havia dormit bé, que estava nerviosa i neguitosa i no sabia per què. Ell li va començar a acariciar la pell del pit i li va repetir unes quantes vegades que es relaxés, que era el seu moment, que deixés de pensar, que gaudís del seu moment i sobretot, que somrigués. Sense voler-ho, un mig somriure entremaliat se li va escapar per sota el nas.
- Aquesta és la Marta que m’agrada- li va dir ell. El somriure es va completar, se’l va mirar. La resta, no podia explicar-li amb paraules.