El barret groc

Un relat de: Sempre
Estic esperant que em trobis. Quan ho facis, truca’m. Sigui l’hora que sigui, passi el que passi, si em trobes, truca’m; t’estic esperant, superjò!

Com passa el temps, com creixem, com canviem i com aprenem! I és que la vida fa tantes voltes i en som tan poc conscients que sovint les desaprofitem. I no és bonic veure qui era abans i en qui m’he convertit? És molt fàcil jutjar el passat i esperar el futur però molt difícil escollir el present, el millor regal. Esforcem-nos-hi, intentem-ho, vivim-ho, gaudim-ho. Si volem, podem. Prenem les decisions amb els ulls tancats i segur que seran més encertades, aprenem a comptar des de sis, bufem les espelmes ben fort i mirem-nos la vida amb el barret groc. I no és senzill? Doncs què esperem?

Comentaris

  • No és tan...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-10-2013 | Valoració: 10

    ...senzill viure amb dignitat. Els nostres camins ens porten a vegades per racons que mai no hauríem volgut arribar, però la vertadera valentia és reconduir el camí i apropar-nos al nostre desitj, la felicitat i l'equilibri. Com molt be dius, s'ha de mirar la vida amb el "barret groc"

    Una abraçada.