En Sadurní i la Siseta

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
En un poblet de pagès que no ve al cas esmentar per no crear polèmica entre els seus habitants, ja que aquest relat età basat en un fet real, hi vivia la Siseta, la pubilla del mas Xerrac, la qual des de molt joveneta estava enamorada d’en Sadurní, un jove pagès de la comarca que vivia en una masia molt propera a la seva, però a ell la Siseta no li feia patxoca, no era del seu gust. De fet, en aquest aspecte en Sadurní no anava mal encaminat, fins i tot té la meva comprensió, perquè, segons el comentari que em va fer la persona que m’explicà aquesta història, la pobra Siseta no era gens agraciada: tenia una silueta força rodanxona, era brusca, i sempre portava els cabells com un bruixot. A més, tenia la pell cremada pel sol de tant anar a pasturar el ramat; perquè, això sí que ho tenia la Siseta, era una gran treballadora i molt amable amb tothom. Però amb això en Sadurní no en feia prou. Ell buscava un altre tipus de dona: més fina i atractiva, més bufona en general; parlant clar i català, com se sol dir en aquests casos, que li despertés la seva apetència sexual. És per aquesta raó que es va desplaçar a la gran capital a buscar la Palmira, una noia de llavis de carmí i corbes espectaculars, que va conèixer a la Rambla, amb la qual es va casar tot pensant que amb ella seria feliç i podria gaudir de les millors delícies conjugals.
Els anys passaren i, amb ells, l’encant que en Sadurní sentia per la Palmira, aquella dona per la qual havia perdut el cap, es va esfumar. Ara ja no li importen les aparences ni les fineses de la capital, ara corre rere les faldilles de la Siseta. Tots dos, en un recó arrecerat de l’era sovint es rebolquen enmig de l’estiba de palla i es deixen emportar pels seus instints sexuals. Junts han descobert l’amor rural!
Després d’uns quants anys, al final en Sadurní s’havia adonat que a pagès hi ha els millors planters i les millors viandes, i que res de la capital tenen a envejar.

Comentaris

  • La Siseta[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 04-06-2017 | Valoració: 7

    Amiga Joaquima:

    A vegades això sols pasar.Els homes cerquen dones que estiguin molt bé físicament; però, després, amb els anys, s´anadonen que el físic no ho és tot.
    Rep una salutació ben cordial.

  • Bona, aquesta[Ofensiu]
    Illadestany | 15-09-2016 | Valoració: 10

    Fresc i autèntic, un humor fi i natural que m ha fet sorgir el somriure. Millor la sana libido de la pagesa rodanxona que no pas la repressió de la finolis de la capital. Bona,aquesta.

  • Bona, aquesta[Ofensiu]
    Illadestany | 15-09-2016 | Valoració: 10

    Fresc i autèntic, un humor fi i natural que m ha fet sorgir el somriure. Millor la sana libido de la pagesa rodanxona que no pas la repressió de la finolis de la capital. Bona,aquesta.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

20 Comentaris

2472 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.