Conseqüències

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
Feia una bona estona que l’estava observant mentre esperava el seu torn a la sala de visites de l’Hospital Comarcal. Em feia patir, aquella noieta. El seu aspecte físic era força deplorable. Tenia unes ronxes per tot el cos que li provocaven un gran malestar i la cara vermella com un pebrot escalivat, no parava de gratar-se i de moure’s amunt i avall. Pobreta.
Quan el doctor la visità li digué que aquella reacció cutània no era res greu, que venia derivada d’algun aliment ingerit en mal estat. Per atenuar les molèsties li receptà uns comprimits d’herbolari, i cap a casa la va enviar.
Passats uns mesos vam tornar a coincidir en aquella mateixa sala d’espera de l’hospital. El seu aspecte havia millorat; ja no tenia aquelles ronxes tan desagradables, tampoc aquella gran vermellor de la cara. Tot i així, la seva expressió m’indicava que alguna cosa no marxava bé, se la veia preocupada. M’explicà que el metge li va fer un diagnòstic equivocat, que havia patit una varicel·la molt virulenta, i que com a conseqüència ara tenia molts problemes i una angoixa constant que no la deixava respirar.
Aleshores, quan va tenir aquell problema de salut, la noia treballava d’assistenta social en un geriàtric de la ciutat, i el contagi desencadenat entre els iaios allí ingressats va ser tan gran que el centre va haver de tancar les seves instal·lacions pel nombre de baixes que es van produir. La pobra havia perdut la feina, que tanta falta li feia i, a més, en pocs dies s’havia d’enfrontar a una gran demanda judicial que li havien interposat els familiars dels afectats. “Ara vinc a exigir explicacions al doctor, que reconegui la seva responsabilitat —em digué tota alterada—, i a demanar-li algun remei eficaç que m’ajudi a superar aquest mal tràngol que estic passant. És el preu que li demano pels danys causats.”
Aquest fet que m’acabava d’explicar aquella noieta em deixà molt preocupada, fins i tot vaig posar en dubte la professionalitat d’aquell facultatiu, hi vaig perdre la confiança. Tot seguit d’ella em vaig acomiadar, i sense pensar-m’ho gens ni mica cap a casa me’n vaig tornar, no fos cas que, per la ineptitud del metge, les campanes de l’església a funeral haguessin de tocar.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2016 | Valoració: 10

    Expliques uns fets similars als que pateix el meu marit i per ara la seva alergia o el que sigui no li encerten la medicina

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

20 Comentaris

2472 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.