El so d'una sirena

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
El so d’aquella sirena el pertorbava,
era la sirena d’aquella vella fàbrica
que en dies feiners assenyalava
l’entrada i la sortida dels seus obrers.

El seu so li recordava vells temps,
temps de penúries i tristeses
de quan esclatà la guerra.

Aquella sirena li removia les entranyes,
li recordava l’avís de perill,
l’avís d’anar als refugis
per protegir-se del les bombes,
de l’atac de l’enemic.

Quan la fàbrica tancà portes
i aquella sirena deixà de sonar,
ell, el pare, sempre més la va enyorar.

Comentaris

  • PRECIOS[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-06-2017 | Valoració: 10

    Jo també de petita escoltava una sirena, veig que compartim molts fets i sentiments. Jo també vivia en una masia i soc de la teva generació i estimo la literatura-

  • Sirena[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 18-04-2017 | Valoració: 7

    Les persones que han passat la guerra, no l´oblidaran mai.
    Felicitats, per trovar l´aficció d´escriure.
    Jo també vaig néixer al 52, però al mes de desembre.
    Rep una salutació poética.

  • Gràcies[Ofensiu]
    lantusset | 18-04-2017 | Valoració: 7

    Se m'han obert les venes, gràcies.

Valoració mitja: 8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

20 Comentaris

2524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.