Dènia

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
Dènia
Quan la vaig conèixer feia poc que havia arribat al meu poble. Em va explicar que havia marxat del seu país per moltes mancances, la majoria relacionades amb aspectes bàsics per a la seva subsistència, i també pels conflictes polítics i socials. “Jo encara sóc molt jove, i el meu futur és incert ―em digué ―. He vingut al vostre país a buscar una oportunitat que em permeti viure amb dignitat i sense angoixes.”
En aquells moments, la Dènia, d’origen hondureny, se sentia sola i desemparada. Era comprensible la seva situació: desconeixia la nostra llengua i la nostra cultura, i havia deixat enrere els seus germans i pares i una àvia d’edat molt avançada i de salut delicada, la qual els havia criat a tots; ella l’enyorava. Recordo com si fos ara que, quan m’ho explicava, els ulls se li ompliren de llàgrimes, i em va transmetre un gran sentiment de tendresa.
Des d’un primer moment va mostrar un gran interès per aprendre la nostra llengua. És per aquesta raó que li vaig aconsellar que s’apuntés a un curs de català i al programa de voluntariat lingüístic. D’això ben aviat farà tres anys, i des d’aleshores formem una parella lingüística inseparable. Durant les nostres trobades, a més de practicar el català, la faig coneixedora de la nostra història, de les nostres maneres de fer i dels nostres costums com a poble, i dins les meves possibilitats, intento posar al seu abast tot allò que sigui necessari perquè s’integri en la nostra societat i se senti ben acollida i atesa. Entre nosaltres s’han establert uns llaços d’amistat que, ben segur, perduraran en el temps. A través de la seva adaptació està en joc el seu futur i la bona convivència entre nosaltres.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

16 Comentaris

5217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Vaig néixer el 1952 a la Bisbal d'Empordà, una petita ciutat coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballar d’administrativa. Paral·lelament a la meva activitat professional, he mostrat un gran interès per la literatura de creació. Com a forma d’expressió m'he atrevit amb diversos gèneres i estils: poesia, contes infantils, relats, i una petita novel.la, inspirant-me en tot allò que em suggereixen els fets, les persones o les coses que observo en el meu entorn.
El 2011 vaig publicar el poemari Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat; el 2012, el conte infantil En Mic i la nit de Reis; el 2020, la novel.la d’aventures El llac de les papallones; el gener de 2021, Petites històries, llegendes i tradicions empordaneses, l’abril del 2021, el conte infantil L’encanteri de la bruixa Enriqueta, i el novembre de 2021, Escrits quotidians, una recopilació de narracions d’una gran diversitat escrites en diferents etapes. També soc autora d’articles i petites cròniques que han estat publicades en revistes literàries i altres mitjans. He col·laborat en actes culturals i socials del municipi, i durant una llarga temporada vaig formar part de l’equip de Ràdio Bisbal amb una petita secció dedicada a la poesia. També he participat en recitals poètics i concursos literaris, i he estat guardonada amb diversos premis. El 2021, amb el relat El misteri de la padrina, vaig ser guanyadora de la primera edició del Concurs Literari de Narrativa Curta de Forallac.