Dènia

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
Dènia
Quan la vaig conèixer feia poc que havia arribat al meu poble. Em va explicar que havia marxat del seu país per moltes mancances, la majoria relacionades amb aspectes bàsics per a la seva subsistència, i també pels conflictes polítics i socials. “Jo encara sóc molt jove, i el meu futur és incert ―em digué ―. He vingut al vostre país a buscar una oportunitat que em permeti viure amb dignitat i sense angoixes.”
En aquells moments, la Dènia, d’origen hondureny, se sentia sola i desemparada. Era comprensible la seva situació: desconeixia la nostra llengua i la nostra cultura, i havia deixat enrere els seus germans i pares i una àvia d’edat molt avançada i de salut delicada, la qual els havia criat a tots; ella l’enyorava. Recordo com si fos ara que, quan m’ho explicava, els ulls se li ompliren de llàgrimes, i em va transmetre un gran sentiment de tendresa.
Des d’un primer moment va mostrar un gran interès per aprendre la nostra llengua. És per aquesta raó que li vaig aconsellar que s’apuntés a un curs de català i al programa de voluntariat lingüístic. D’això ben aviat farà tres anys, i des d’aleshores formem una parella lingüística inseparable. Durant les nostres trobades, a més de practicar el català, la faig coneixedora de la nostra història, de les nostres maneres de fer i dels nostres costums com a poble, i dins les meves possibilitats, intento posar al seu abast tot allò que sigui necessari perquè s’integri en la nostra societat i se senti ben acollida i atesa. Entre nosaltres s’han establert uns llaços d’amistat que, ben segur, perduraran en el temps. A través de la seva adaptació està en joc el seu futur i la bona convivència entre nosaltres.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

7 Relats

15 Comentaris

2504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.