En Josep i la tia Teresa

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà



La Teresa en la seva joventut era una dona molt riallera, simpàtica i atractiva com cap altra, tenia un bon cor i era molt generosa amb els altres. Aleshores tothom l’estimava i li feia costat. Ara ja té una edat molt avançada, té vuitanta-tres anys i la seva salut és molt delicada. El mes passat la Teresa va caure i prengué mal, i a l’hospital s’està recuperant. La pobra dona té el cos adolorit i va tota enguixada. A més, la seva demència està empitjorant a passos de gegant. En tal situació, part dels amics i familiars li donen l’esquena. La Teresa és vídua i només té un fill, en Josep, del qual no es pot refiar perquè té una discapacitat mental. La Teresa se sent sola i desemparada. Mai no es cansa de dir-me que la vida ha estat molt injusta, amb ella.
En aquest moment, tots dos necessiten ajuda urgentment perquè no disposen de recursos suficients per afrontar el greu problema, però les administracions, lluny d’ajudar-los, els donen allargues; del damunt es treuen les puces. Està clar que qui no té diners ni bons padrins topa amb moltes barreres.
La Teresa és la meva tia per part de pare; per tant, el seu fill, en Josep, és el meu cosí, i no desistiré fins a resoldre el problema, i si cal, ho posaré en coneixement de la justícia perquè, a qui correspongui, apliquin les mesures adequades per garantir els seus drets i el seu benestar.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

19 Comentaris

1927 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.