Núvols de tardor, temps d'incertesa

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
Abatut per la batalla malaltissa,
en la penombra de la teva ment restes en silenci.
Restes en silenci i t’envaeixen sentiments no compresos.
Sentiments plens de tristesa que t’exasperen.
Restes en silenci, perdut i afligit,
en un indret ple d’incerteses.

M’exaspera el teu silenci, m’exaspera i em preocupa;
ell em diu que ve mal temps, ell em diu que ve tempesta.

El tic-tac del vell rellotge de paret t’esparvera
i el batec del porticó de la finestra
t’enerva, et treu de polleguera.

Paraules mai no dites es desprenen dels teus llavis,
paraules inconscients que es rebel·len.
La fúria t’acompanya i et domina,
et dominen sentiments plens d’amargura,
sentiments inquiets, gairebé incontrolables.

Núvols de tempesta enmig de la boira espessa.

Temps de silenci, núvols de tardor,
núvols esfereïdors que segueixen el seu curs
i van fent buit en la memòria.

Abatut i fatigat per tanta lluita, t’allunyes. Et rendeixes.

En la penombra, enmig d’un gran silenci,
el tic-tac del vell rellotge de paret
i el batec del porticó de la finestra,
el teu record em porta a la memòria.

El teu silenci i la meva tristor fan palesa la teva absència.

Comentaris

  • Núvols de tardor[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 28-04-2017

    Amiga Joaquima:

    A vegades la malaltia és un estat que no comprenem.Sino són molt greus, ens ajuda a madurar i a entendre que la vida és un camí curt.Jo crec que hi ha malalties que podem evitar adquirint uns bons hàbits de vida.D´altres són incontrolables, i sols ens queda sobrellevar-les amb esperança i fe.
    M´agrada que la teva poesia s´acosti al patiment humà.Això demostra que ets sensible.
    Rep una salutació poética.

  • Preciós [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2016 | Valoració: 10

    Uns versos bonics i tendres

  • Silencis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2016 | Valoració: 10

    El silenci que se'ns presenta davant una persona malalta, sense memòria. Sovint em demano si és millor recordar aquell patiment o no recordar-lo, tractant-se d'una persona tan estimada. El teu poema m'ha colpit i m'ha encantat alhora. Una forta abraçada, Joaquima.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

8 Relats

16 Comentaris

5250 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Vaig néixer el 1952 a la Bisbal d'Empordà, una petita ciutat coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballar d’administrativa. Paral·lelament a la meva activitat professional, he mostrat un gran interès per la literatura de creació. Com a forma d’expressió m'he atrevit amb diversos gèneres i estils: poesia, contes infantils, relats, i una petita novel.la, inspirant-me en tot allò que em suggereixen els fets, les persones o les coses que observo en el meu entorn.
El 2011 vaig publicar el poemari Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat; el 2012, el conte infantil En Mic i la nit de Reis; el 2020, la novel.la d’aventures El llac de les papallones; el gener de 2021, Petites històries, llegendes i tradicions empordaneses, l’abril del 2021, el conte infantil L’encanteri de la bruixa Enriqueta, i el novembre de 2021, Escrits quotidians, una recopilació de narracions d’una gran diversitat escrites en diferents etapes. També soc autora d’articles i petites cròniques que han estat publicades en revistes literàries i altres mitjans. He col·laborat en actes culturals i socials del municipi, i durant una llarga temporada vaig formar part de l’equip de Ràdio Bisbal amb una petita secció dedicada a la poesia. També he participat en recitals poètics i concursos literaris, i he estat guardonada amb diversos premis. El 2021, amb el relat El misteri de la padrina, vaig ser guanyadora de la primera edició del Concurs Literari de Narrativa Curta de Forallac.