Núvols de tardor, temps d'incertesa

Un relat de: Joaquima Pellicer Solà
Abatut per la batalla malaltissa,
en la penombra de la teva ment restes en silenci.
Restes en silenci i t’envaeixen sentiments no compresos.
Sentiments plens de tristesa que t’exasperen.
Restes en silenci, perdut i afligit,
en un indret ple d’incerteses.

M’exaspera el teu silenci, m’exaspera i em preocupa;
ell em diu que ve mal temps, ell em diu que ve tempesta.

El tic-tac del vell rellotge de paret t’esparvera
i el batec del porticó de la finestra
t’enerva, et treu de polleguera.

Paraules mai no dites es desprenen dels teus llavis,
paraules inconscients que es rebel·len.
La fúria t’acompanya i et domina,
et dominen sentiments plens d’amargura,
sentiments inquiets, gairebé incontrolables.

Núvols de tempesta enmig de la boira espessa.

Temps de silenci, núvols de tardor,
núvols esfereïdors que segueixen el seu curs
i van fent buit en la memòria.

Abatut i fatigat per tanta lluita, t’allunyes. Et rendeixes.

En la penombra, enmig d’un gran silenci,
el tic-tac del vell rellotge de paret
i el batec del porticó de la finestra,
el teu record em porta a la memòria.

El teu silenci i la meva tristor fan palesa la teva absència.

Comentaris

  • Núvols de tardor[Ofensiu]
    Francesc Ballester | 28-04-2017

    Amiga Joaquima:

    A vegades la malaltia és un estat que no comprenem.Sino són molt greus, ens ajuda a madurar i a entendre que la vida és un camí curt.Jo crec que hi ha malalties que podem evitar adquirint uns bons hàbits de vida.D´altres són incontrolables, i sols ens queda sobrellevar-les amb esperança i fe.
    M´agrada que la teva poesia s´acosti al patiment humà.Això demostra que ets sensible.
    Rep una salutació poética.

  • Preciós [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 31-10-2016 | Valoració: 10

    Uns versos bonics i tendres

  • Silencis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2016 | Valoració: 10

    El silenci que se'ns presenta davant una persona malalta, sense memòria. Sovint em demano si és millor recordar aquell patiment o no recordar-lo, tractant-se d'una persona tan estimada. El teu poema m'ha colpit i m'ha encantat alhora. Una forta abraçada, Joaquima.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquima Pellicer Solà

Joaquima Pellicer Solà

7 Relats

15 Comentaris

2504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
Vaig néixer el 3 d’agost del 1952 a la Bisbal d’Empordà, una petita ciutat gentil i acollidora, coneguda bàsicament per la seva tradició ceramista. Des de molt jove he treballat d’administrativa; els últims quinze anys a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal.
Anteriorment no havia escrit mai literatura de creació. Van ser els sentiments percebuts per l’absència del meu pare, el 2008, que em van empènyer a escriure un llibre de poemes i històries per al record titulat Coses de l’avi, coses de casa, vivències del passat (publicat el 2011). Una obra íntima, feta amb sentiment, per compartir amb la família i amb els de més a prop. Aquell llibre em va despertar la inquietud literària i des d’aleshores la ploma no ha parat: relats, poesies..., fins i tot un conte infantil il·lustrat, En Mic i la nit de Reis (publicat el 2012), una història màgica, plena de tendresa, que transcorre en una masia d’un poblet de pagès ubicat en un entorn privilegiat del nostre bell Empordà.
En el meu temps lliure m’agrada participar en recitals poètics, concursos literaris, i sovint col·laboro en actes culturals i socials del municipi, i formo part de l’equip de Ràdio Bisbal. També m’agrada pintar i exposar les meves obres. Aquestes aficions són d’aquelles petites coses de la vida que m’omplen de goig i m’ajuden a seguir amb il·lusió el meu dia a dia.
Desitjo que la lectura dels meus relats i poesies sigui del vostre grat.