En estat de poca esperança (un embaràs no desitjat)

m'has deixat buida. I jo escribint poemes sobre l'orgull de ser Dona i portar vida al món... bff... quin greu! doncs, ja me'l quedo jo! o algú que li vulgui oferir amor, que és el que necessiten...

M'ha encantat, de debò

Thalassa

Jo diria que no. Perquè l'artista bo és aquell que d'un buit en fa un poema.
Breu i directe, destaca a més per una qüestió que no he detectat especialment en aquesta web, i les innovacions o noves aportacions sempre són benvingudes: la col·loquialitat d'alguns mots ("panxa", "patadetes"...). I crec que encertada. Contrasta molt amb altres poemes que he llegit. I denota que no pretens parlar de grans elucubracions teòrico-reiteratives. És original i contrastant.
Moltes moltíssimes gràcies pel teu comentari a la meu 49è relat i jo també et seguiré llegint! Cada cop que obro aquesta web descobreixo gent nova, o sigui que la sorpresa sempre està al peu del canó. Ah, i no és una carta d'adéu, per descomptat, és un petit balanç i reflexió sobre el que he penjat aquí i sobre una qüestió que no trobava mai el moment de plantejar per escrit: la diferència que veig entre la novel·la negra i la de suspens (aquesta última la meva preferida).
Vinga, que vagi mb i fins la propera!

Vicenç