Els conflictes: la por que governa i capgira la justícia, la moral i l’ètica

Aquesta filla de la por era agermanada amb l’egoisme separatista i imprudent. Es va ultrapassar les fronteres de la seva missió natural de la conservació, la prevenció per sobreviure... Ja no només volia sobreviure, sinó viure bé i protegir-se de les amenaces exteriors, de tal manera que produïa encara més por...

La por que la llei, en lloc de protegir-te, et pugui perjudicar, empitjori els conflictes.
Ella i el seu advocat: “Ja sap, si vol tenir la custodia dels fills, ha de fer la denúncia, i millor que sigui el divendres a la tarda... I té el procés guanyat. Amb la llei de protecció de les dones, només que li hagin aixecat la veu, ja pot denunciar per maltractament...”

Ell i el seu advocat: “Com es troba, ella? Pateix per la separació? Podries aprofitar i declarar-la mare histèrica, inepta per educar els fills, ja sap...”

Tots dos, preocupats per com acabarà: “I els jutges?”
Els advocats: “I ara! No tenen temps per estudiar l’expedient bé, fullegen la carpeta just abans del judici.”

Ella: “I és segur, que funcionarà la denúncia?” L’advocat, amb l’experiència viscuda: “I tant que sí, ningú vol mullar-se davant del dubte, tenen por que no sigui veritat; empresonaran per si de cas, ningú vol tenir la responsabilitat..., i tampoc tenen gaire temps de veure tot el fons...”

Ella: “No, no ho faré, no és ètic...”
Advocat: “Com vostè vulgui... Però recordi que l’altre pot utilitzar les mesures que cregui convenients per aconseguir que li interessi. És el joc sense regles morals. I tot es pot capgirar de tal manera que ningú sabrà qui diu la veritat.”

La por de perdre “propietat” econòmica i física, els fills. La por de perdre l’autoritat i la imatge de bona persona, bona mare o pare, marit o muller... La por que mou a atacar i humiliar per prevenció pròpia davant de les crítiques i que crea unes contes de fades malignes, que intoxica l’existència dels éssers pròxims...


Correcció: Albert Soler Dalmases