Els adults, volem representants ADULTS

Un relat de: Tiamat

Sou com nens petits
que van disfressats amb corbates.
Ara t'estic amic,
ara no,
com que no vas aixecar-te al passar la meva bandera,
no et truco per felicitar-te,
(oi, zapatero i bush?)
com que no ets del meu partit,
enlloc d'escoltar-te, xiulo quan parles.
(oi, gent del parlament?)
Ell ha fet això perquè li vaig dir jo,
o l'altra versió,
ell ha fet això perquè aquell li va dir que ho fes,
i ningú ho va fer perquè fos una cosa evident.
(oi, carod-rovira i francisco camps?)
I les relacions resulta que milloren
menjant gall dindi enmig de les vaques,
i com que amb mi estàs enfadat i no m'escoltes,
doncs saps què, hi enviaré algú altre.
(oi, bush, zapatero i rei?)
I si un pobre home disfressat ensopega amb la catifa,
no em giraré pas per ajudar-lo,
els nostres nivells d'importància, ja se sap,
són incomparables.
(oi, kofi annan?)

Sou com nens petits i repelents.
I nosaltres ja no som nens petits
i no tenim els ulls tan innocents.

Siusplau, polítics, comporteu-vos com adults
i no us burleu més de nosaltres.
Deixeu-vos de tants de protocols
i aneu de cara al que importa,
que aquí no estem per òsties.
QUE NOSALTRES SOM PERSONES ADULTES.

Comentaris

  • ondia![Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 10-12-2004 | Valoració: 9

    No em deixes lloc a comentaris ni critica, tens raó! Potser et comento així:

    Una vegada( fet real) un nen li preguntava al seu pare, perquè els indis i els americans es barallaven i el pare no va saber que dir...

    A les hores el nen pregunta:

    Pare, qui són els dolents? i qui són els bons?
    El pare va callar altra vegada.
    I la historia es repeteix malgrat els segles.

    Enhorabona, saps captar l'atenció amb els teus relats.

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

679060 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.