Cercador
Ella
Un relat de: plaerdemavida- Compartir:
La vaig veure i me'n vaig enamorar des del primer segon. Es trobava al costat d'un roure, envoltada d'herba. Brillava sota el sol, i semblava que somrigués. La seva bellesa solitària omplia la resta de l'espai.
M'hi vaig acostar a poc a poc, amb la mirada fixada en la seva senzillesa. No es va immutar, impertorbable. Vaig seure al seu costat, feia molt bona olor.
Cada una de les seves parts estava en perfecta harmonia amb la resta del cos, amb la resta del bosc, amb la resta del món. La seva simple presència em captivava.
Era la flor més bonica que havia vist mai.
Comentaris
-
Aquesta...[Ofensiu]Sol_ixent | 24-03-2006
descripció, m'ha agradat força, sens dubte. Fins a l'últim moment no se sap que parles d'una flor, sembla -intencionadament- que parlis sobre una noia. És el primer cop que et llegeixo, però no serà pas l'últim!
Per cert, veig que portes això de la literatura ben endins! El teu nick respon a un personatge del Tirant i el teu nom real a un nom -que m'encanta- d'una fantàstica novel·la de Merçè Rodoreda... Ho portes a la sango, això!
Una abraçada!
Sol_ixent -
Senzilla perfecció.[Ofensiu]Jere Soler G | 15-01-2006 | Valoració: 10
"Cada una de les seves parts estava en harmonia amb la resta del cos..." Això ho has dit d'una flor, i jo ho he pensat tantes vegades del cos nu de les persones...! La bellesa ignorant del seu valor, humil i natural... Només sent, ja fa...
-
Que maco![Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 04-09-2005 | Valoració: 10
Curt, sí, pero molt maco, precios!
La flor més bonica... bufa, com endolçes les paraules, m'encanta, et seguiré llegint!
Un deu per tu, t'ho mereixes!
un petonas* -
La flor més bonica...[Ofensiu]George Brown | 31-05-2005
Bonica imatge... harmonia total.
No fan falta grans coses per enamorar-nos... únicament una presencia, una olor... ja sigui una planta o una persona, no fa falta res més.
una abraçada,
Jordi.
-
Com m'agraden[Ofensiu]Bartomeu Carles | 05-05-2005
aquest tipus de relats, plens de sorpresa. Són un regal per al lector, perquè l'obliguen a romandre amb atenció fins al final. Si a més hi afegim la tendresa i el to poètic tant en la tria de mots com en el ritme (ho confesso: sóc més de prosa poètica que de poseia pura), tal com has fet tu, el resultat és excel.lent.
Enhorabona de nou! -
molt bo...[Ofensiu]Capdelin | 02-05-2005 | Valoració: 10
el paral-lelisme estudiat de la flor i la persona humana... fet amb premeditació... donant vida personal i humana a la natura... l'efecte ha sigut exitós...
felicitats.
un petó i una abraçada! -
Pètals[Ofensiu]kispar fidu | 01-05-2005
Una flor: senzillesa, armonia, olors i perfums, tendresa, suavitat...
Ella, al bell mig d'una esplanada verda, al costat d'un gran roure. Mostrant la seva bellesa. Solitària al bell mig d'un prat. Desprenent perfums.
Preciosa descripció d'una flor. Genial manera d'enfocar-ho, mantenint la "incògnita" del que es descriu fins a l'últim moment.
Molt bé!
Gemm@ -
Precios[Ofensiu]ITACA | 01-05-2005 | Valoració: 10
pell de gallina de debó, tan sencill i tan ple d'amor, d'encant, molt molt bonic, es que no tinc paraules ... però m'ha arribat moltissim.
Felicitats !
ITACA
Valoració mitja: 10
l´Autor
6 Relats
52 Comentaris
11775 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Em dic Aloma. Vaig néixer a Manresa el 1986.Tinc 20 anys i moltes ganes de llegir i de ser llegida.
Gràcies per passar per aquí!
alomavilamala@hotmail.com