Ell i la seva vida

Un relat de: estel

S' amagava darrera la seva ombra,
i el pintor resseguia el contorn invàlid
de figures inexistents,
ametrallat d'imatges i vides passades.

S'aturà.

La tela estava infectada,
li comensaren a brollar records,
de la història que compartiren,
la muntanya russa de la joventut,
ara de festa, ara a l'institut.

La va reemprendre.

Ara més ràpid i distant del suport,
tot eixelebrat va comensar a jugar amb el blanc i el negre,
els perfumava del seu interior, ara aquí, ara allà.

Semblava un infant orgullós de la papallona caçada.

Potser era aquest el problema,
Havia caçat l'instant, però no la vida.
I en blanc i negre dibuixà la seva fugida,

Ell i la seva antiga vida.

Comentaris

  • escolta[Ofensiu]
    Lèvingir | 21-07-2006

    i sent la vida que tens, la teva.

  • filladelvent | 13-01-2006

    M'agrada el teu poema; és bonic, sobretot estructuralment, amb aquestes frases soltes per donar èmfasi... i el contingut també, és clar, bones comparacions i sobretot, repeticions d'elements i imatges. Bé, bé.

    Però sincerament, he vingut aaquí per contestar i explicar una mica el meu poema "La revolta dels ignorants" que m'has comentat. Veig que l'has entès força, i entenc la teva posició de crítica...

    Anem a pams:

    Dic que no hi estic del tot d'acord perquè generalitzes bastant, per no dir molt.

    Sí, generalitzo, perquè així ho vaig voler fer: aquesta poesia no era per parlar d'una "tribu" o grup polític concret, sinó per plasmar una realitat que existeix (i això no és una opinió, sinó una realitat objectiva) i que és fruit de prepotències i voler sentir-se superior -cosa freqüent entre els adolescents, com és conegut per tots-, i no d'unes reclamacions reals. Sí, perquè jo no em queixo de grups polítics, ni de moviments juvenils... sinó d'un sector molt concret que s'amaga rere banderes de violència i intolerància, i aquests tant poden ser rojos feixistes, perquè jo n'he vist de tots colors. I jo semblo una vella carca, però pel que veig a la teva foto, em sembla que sóc més jove jo que tu; no ho dic per res en concret, només perquè no contemplis aquesta opció.


    ... a part de ser joves, inexperts i tra la la també tenim els nostres pensaments i inquietuds, tots em passat per aquí, uns més radicals, d'altres més lights.

    Del que parlo en el poema és més o menys el que tu deifineixes els grups més radicals, per entendre'ns.

    Potser també una mica victimista, no em vull equivocar eh, però m'agrada, m'agrada.

    referent a les batelletes de sexe i alcohol i crits i banderes... què vols això o tenir-nos empresonats a les aules i a casa?

    Com ja t'he dit, jo també sóc jove, i no vull pas quedar-me a casa, i jo sóc la primera d'assistir en manifestacions, t'ho ben asseguro, i de moure'm en casals i allà on puc. Però, repeteixo, aquesta poesia era escrita per despertar la consciència a un jovent que ignora les paraules que crida, que ignora la història de la bandera que porta, i que desconeix els motius d'insultar a un altre.

    Bé, sembla que t'hagi fotut bronca, i tot el contrari! Estic contenta que m'hagis dit tot això perquè és el que jo mateixa haguera fet; i gràcies pels teus elogis cap a la meva poesia, i perdó per la llargada d'aquest comentari... ;)

    Encantada rosella!

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: