Cercador
Ell i la seva vida
Un relat de: estelS' amagava darrera la seva ombra,
i el pintor resseguia el contorn invàlid
de figures inexistents,
ametrallat d'imatges i vides passades.
S'aturà.
La tela estava infectada,
li comensaren a brollar records,
de la història que compartiren,
la muntanya russa de la joventut,
ara de festa, ara a l'institut.
La va reemprendre.
Ara més ràpid i distant del suport,
tot eixelebrat va comensar a jugar amb el blanc i el negre,
els perfumava del seu interior, ara aquí, ara allà.
Semblava un infant orgullós de la papallona caçada.
Potser era aquest el problema,
Havia caçat l'instant, però no la vida.
I en blanc i negre dibuixà la seva fugida,
Ell i la seva antiga vida.
Comentaris
-
Bé![Ofensiu]filladelvent | 13-01-2006
M'agrada el teu poema; és bonic, sobretot estructuralment, amb aquestes frases soltes per donar èmfasi... i el contingut també, és clar, bones comparacions i sobretot, repeticions d'elements i imatges. Bé, bé.
Però sincerament, he vingut aaquí per contestar i explicar una mica el meu poema "La revolta dels ignorants" que m'has comentat. Veig que l'has entès força, i entenc la teva posició de crítica...
Anem a pams:
Dic que no hi estic del tot d'acord perquè generalitzes bastant, per no dir molt.
Sí, generalitzo, perquè així ho vaig voler fer: aquesta poesia no era per parlar d'una "tribu" o grup polític concret, sinó per plasmar una realitat que existeix (i això no és una opinió, sinó una realitat objectiva) i que és fruit de prepotències i voler sentir-se superior -cosa freqüent entre els adolescents, com és conegut per tots-, i no d'unes reclamacions reals. Sí, perquè jo no em queixo de grups polítics, ni de moviments juvenils... sinó d'un sector molt concret que s'amaga rere banderes de violència i intolerància, i aquests tant poden ser rojos feixistes, perquè jo n'he vist de tots colors. I jo semblo una vella carca, però pel que veig a la teva foto, em sembla que sóc més jove jo que tu; no ho dic per res en concret, només perquè no contemplis aquesta opció.
... a part de ser joves, inexperts i tra la la també tenim els nostres pensaments i inquietuds, tots em passat per aquí, uns més radicals, d'altres més lights.
Del que parlo en el poema és més o menys el que tu deifineixes els grups més radicals, per entendre'ns.
Potser també una mica victimista, no em vull equivocar eh, però m'agrada, m'agrada.
referent a les batelletes de sexe i alcohol i crits i banderes... què vols això o tenir-nos empresonats a les aules i a casa?
Com ja t'he dit, jo també sóc jove, i no vull pas quedar-me a casa, i jo sóc la primera d'assistir en manifestacions, t'ho ben asseguro, i de moure'm en casals i allà on puc. Però, repeteixo, aquesta poesia era escrita per despertar la consciència a un jovent que ignora les paraules que crida, que ignora la història de la bandera que porta, i que desconeix els motius d'insultar a un altre.
Bé, sembla que t'hagi fotut bronca, i tot el contrari! Estic contenta que m'hagis dit tot això perquè és el que jo mateixa haguera fet; i gràcies pels teus elogis cap a la meva poesia, i perdó per la llargada d'aquest comentari... ;)
Encantada rosella!
-Filladelvent-
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El cart-EI
- Temps de revoltes (a tu, Lluís)
- Anem al casal a fer una estrella, que fa temps que no m'ho pregunten... i tu, hi creus?
- Ell i la seva vida
- *buscant un món irreal*
- ella de petita volia viure en un món de follets, flors i fades...
- Pensant en Serrat...
- Arire sempre més
- f - u - m - a - n - t
- Je sais que je t'aime
- La princesa de la revolta? No, no precisament!
- L'accent, periòdic popular dels Països Catalans
- Òrfa da mara
- Una llibertat, si us plau
- L'instant que desapareix