L'accent, periòdic popular dels Països Catalans

Un relat de: estel

Ai, amb les petites alegries de la vida...

Avui com sempre m'he llevat de mala llet, no trobo just que el merda de despertador soni quan menys ho espero i em revolucioni el meu feble son, n'estic més que farta!
Però així és la vida, es pensen que no en tenim prou en estar set o vuit horetes a l'insti i fer els deures i estudiar... que ha sobre ens hem de llevar ben d'hora per no arribar tard.
Però com que a diari, em plany pel mateix i ja estic cansada d'autoqueixar-me, em vesteixo, passo pel lavabo, prenc quelcom i surto cap a la plaça.

Visca! Ja he tornat a arribar dos minutstard, mai canviaré! L'Ada i la Berta estàven parlant de l'injustícia que patim els pobres estudiants que treballem més que un empresari, no cobrem i a sobre hem d'aguantar profes impertinents, i no exageràvem res eh... no m'estranya que hi hagi fracàs escolar!

Fins aquí la vida és una merda. Continuem igual, no hi ha res més que llevar-se a a quarts de set per assistir a una magnífica classe de física. I no és una qualsevol, no, és una Z-N-nombre màssic- thomson... noms super estranys que em fan sentir imbècil. L'únic que vull que em digui és la nota de l'examen, amb això em conformo... però sembla no rebre les meves súpliques i continua endavant, ara el que necessito és un venedor de coixins ambulant!

Següent classe, a aguantar el Manau! I és que el Pere no és mal home, però... no s'ha dutxat en sa vida, com a conseqüència estar al seu costat és frustant ja que et quedes impregnat de la merda que du a sobre; representa que ens hauria d'ensenyar occità, que ja és prou collunut i amb les seves futeses i enciclopèdies ja navego pel Pacífic mig delirant, i que consti que no m'he fumat res raro, jo sóc sana.

Què millor que una classe de Mates amb la Teresa Cervelló? Pago a qui em vulgui reemplaçar, i a sobre haig d'estar atent perquè em té l'ull posat. Moltes gràcies noia, i perquè no surt un altre a la pissarra, suposo que no hi ha res més que foti tant quan et fan sortir i no has fet ni els deures ni has pillat res en absolut...

Al pati a fer els deures que ahir hauria d'haver fet, clar que hi ha moltes bèsties altrament dites profes, que no pensen que faig teatre (que està a l'altre punta de la ciutat i hi he d'anar amb la bici a les nou de la nit), i que també em dutxo (a diferència del Manau) i sopo (menjo el que les anorèxiques no es foten). I no em salto Vendelplà.
I amb tot això quan es pensen que faré els récords més alts de deures posats en un dia?

Bah! Després francès, més fàcil impossible. I caste... desesperant, el Cervantes i Góngora mai van pensar que la seva obra era tant recollonadament extensa- complicada que després jo ho hauria d'entendre... mira que es fa pesat eh, buscar tota la merdeta de metàfores, paraules rares i tot això...

Primera alegria del dia, me'n vaig a casa a dinar. Em menjo els canalons d'espinacs, una poma i vaig a mirar el correu a l'ordinador. Visca! Algú pensa en mi, volen que els compri merda de maquillatge i roba d'últim model amb ties pal (han provat mai de menjar?) i cares perfectes sense granets. Hi ha gent amb sort, tot i que tampoc em puc queixar).

I la notícia bomba del día arriba... si, si,si,si,si,si,si!!! Felicitat infinita!!! Ja he rebut el nou L' Accent, el millor diari del món sencer!!!

12-O: CLAM ANTIFEIXISTA. Miro les fotos, després els actes d'aquest més i l'article de la manifestació en contra la MAT, on no hi vaig puguer anar, quina ràbia! Fullejo ràpidament perquè al mateix temps estic caminant per tornar a l'insti i ... segona notícia bomba del dia!!!

Mirant l'opinió dels lectors, en llegeixo una que em sento clarament identificada, miro el nom i..... em descollono!!!! Ha, ha, ha, ha semblava boja... era l'article que jo mateixa havia escrit feia temps i ja no recordava !!!

M'he sentit super orgullosa de veure el meu nom no oficial en un periòdic oficial ( el meu nom realment s'escriu ‘irene', però com que tothom em cridava en espanyol, em vaig fer canviar el nom i ara em dic ‘irena', que també existeix i és preciós), no puc contenir l'alegria que desbordo!!!
M'he passat tota la classe de Socials llegint amb l'Ari i xerrant sobre la constant picabaralla de CAJEI- JERC, vist des de fora és bastant trist i enganyós, sembla que vivim en altres móns. Mirant la peli al mateix temps, pobre Espàrrec, sembla imbècil ens sent parlar i no ens diu res més que un ‘sortireu de l'aula si no calleu ara mateix' i li diré al Quim (és un substitut imbècil que em fa anar de cul, Quim em faig budista si tornes aviat, TOTS et trovem molt a faltar no t' ho pots arribar ni a imaginar). Master and comander (o per l'estil), ha estat bastant bé, llàstima dels morts i aquest militarisme que desborden, podria ser molt més bona (per la meva opinió).

Res més, petites (i sovint úniques) alegries de la vida. I visca L'accent, que la seva tasca tot i no estar gaire extesa pel territori, és molt bona.

Comentaris

  • una companya de pis...[Ofensiu]
    Tiamat | 29-01-2006

    .... hi escriu :P


    (res, és que m'ha fet gràcia al veure el títol...)



    Salut!

  • NO FEU APOLOGIA DEL TERRORISME[Ofensiu]
    Pili Huguet | 29-01-2006

    Ets una nena sense coneixement. Encara no deus haver patit mai. Les coese importants estan molt aprop. Els que parleu de pau i justicia (sent licit demanr per la nostra terra) us oblideu que hi ha gent que sense saber perque ara no tenen cames ni bracos ni poden pensar mes que en la venjança. Us demano que penseu tots plegats, sobretot tu que sembles una bona nena. D'odi el mon es ple. D'amputadors de cames tambe. Al pais basc a Palestina i al poble on tu vas neixer.

  • Coincidim[Ofensiu]
    Carme Dangla | 28-10-2005 | Valoració: 10

    Per pura casualitat he fet un relat que toca aquest mateix tema des d'un altre punt de vista.
    Ja ve sent hora que s'escolti els estudiants. M'alegro infinitament de no estar sola i d'haver conegut gent com tu amb la que compartir desitjos i il·lusions.
    Ja va sent hora que la gent entengui que a l'escola ens hi juguem el futur personal i com a nació i que no està funcionant.
    Relats com el teu posen el granet de sorra en la direcció correcta,
    Continua així i troba la felicitat comunicant-te, compartint i difonent el que penses.
    Una forta abraçada de companya en els neguits i en la lluita.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: