Cercador
L'instant que desapareix
Un relat de: estelSovint noto el desaparèixer,
la cristal·lina gota de rosada
es fa negre fum, la lluna entristeix
i els astres deixen de fer llum.
No puc evitar somriure quan em parles,
no puc evitar la llagrimeta quan marxes.
hi ha coses que mai podré evitar,
potser per això sempre escric en català.
Mai serà el que desitgis,
mai serà el que t'esperis.
però imagina que així fos,
quin sentit tindria la vida?
I ara que fas la maleta,
per emprendre el viatge
la moto d'equipatge
i el casc a casa.
Avui et duré flors,
canviaré les marcides.
recordant el que sempre et repetia:
la moto és suïcida !
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El cart-EI
- Temps de revoltes (a tu, Lluís)
- Anem al casal a fer una estrella, que fa temps que no m'ho pregunten... i tu, hi creus?
- Ell i la seva vida
- *buscant un món irreal*
- ella de petita volia viure en un món de follets, flors i fades...
- Pensant en Serrat...
- Arire sempre més
- f - u - m - a - n - t
- Je sais que je t'aime
- La princesa de la revolta? No, no precisament!
- L'accent, periòdic popular dels Països Catalans
- Òrfa da mara
- Una llibertat, si us plau
- L'instant que desapareix