El tractor groc

Un relat de: maitasuna
Ni és la primera, ni la segona, ni la tercera...La vida m’espera. Amb forquilla o cullera, res mai ha estat el que era. A cada planeta, hi ha un bonic mar, i sempre ets a temps de poder nedar. Ningú és essencial, i tot té el seu temps. Allà a l’hospital, jo en vaig aprendre, a riure amb el mal. No sempre tot surt, quan penses en metes, m’agrada el camí, i no el seu fi. Des de petit, gaudeixes de veres, des del més petit, fins aquells que encara ara viuen a l’oblit. Potser va ser el barri, o l’educació, potser algun viatge, potser una cançó, que cada petjada té gust de bombó. Els ulls de batalla, es veuen de lluny, i que aquesta terra no acaba al juny. Barraques, fogueres, ho senten de veres, que el cant de la terra, és ball de la erra. Ressona, reviu, reescriu, recita, recicla, revolta, rialla, ribot, o potser riuada, regal o altre mot. El temps sempre cura, i acabes veient, que no sempre sura, ni que sempre dura...va amb armadura, o en viu l’aventura. Història bonica, n’hi ha mil des de xica. Com un caramel dolç, que acaba i et pica. Solstici, artifici, és com anar amb bici, s’aprèn de petit i per sempre el teu vici. Un edifici que no n’és fictici, que sense desfici, cada matí tingui bon inici. Pilota amb rebot, o aquells malabars, potser cantarella de lluita i de mars. Tot va sortint o tot va eixint, potser hi ha mil formes d’anar vivint. Que les frases fetes són pou de raó, potser ara així tu n’estàs millor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: