Màgia i meravelles

Un relat de: maitasuna
Somio desperta, i visc el somni. No calen banderes, ni patates ni peres. Som com les feres, salvatges de veres, o com els clowns, rialla amb rerefons. Potser tu ja no calles, potser ara sempre balles, potser sempre te’n rius de tots aquells canalles. Fa temps que ja has après, a viure sense estrès, potser la teva màgia, no en vol de demagògia.
Un riu ben especial, que tu has vorejat, no en mires el cabal, sinó la llibertat. Fa massa temps potser, que sempre hi ha un moment que ho veus tot diferent, m’agrada l’alegria i no pas el turment. Sempre hi ha algun sotrac, malson o esparrac, però m’agrada molt més, el món de l’afalac. Bonic saber cercar, i no sempre esperar, doncs l’únic que sols passa és la realitat. I mentre hi ha present, fem-lo ben diferent, que aquí no hi ha pas guia per viure el dia a dia. Aquella melodia que et recorda qui ets, avui amb el cor ple i dolços belluguets. Massatges ben complets, molt més que satisfets, recordes patinets, muntanyes i xumets. Preciosa la cançó, que hi ha a cada racó, i ara de la vida n’agafo el més bo.

Comentaris

  • instants[Ofensiu]
    Lèvingir | 02-01-2012 | Valoració: 10

    de moments
    amb record imments
    amb realitats i afinitats
    il.lusions i decepcions
    les emocions són decisions

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: