No tancar cap porta...

Un relat de: maitasuna
Sempre he estimat sense tancar el cor,
mai he oblidat res del meu passat.
He crescut així i en sóc feliç,
no me n’he amagat, del que jo he estimat.
Viure l’atracció, i dir-ne el desig,
no tancar cap porta, i no fer-ne bloqueig.
Viure els sentiments, és més divertit,
potser hi ha altres cartes, que ningú t’ha dit.
Tastar-ho sempre tot, i gaudir-ne el gust,
i de cada passa, fer-ne un bon ajust.
Palmeres que han crescut, amb la llibertat,
i de cada planta, bella felicitat.
Que és bonic parlar, i ser respectat,
potser no cal tapar-ne, res del que ha passat.
Contes que ens recorden, que ens corden i descorden,
bellesa i amor, bon sons que no ens eixorden.

Comentaris

  • ara i sempre[Ofensiu]
    Lèvingir | 04-01-2012 | Valoració: 10

    el que hem estat, el que som i el que serem

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: