No a la guerra!!! (Ni aquella, ni cap)

Com qui en desploma un pollastre,
o en desbudella amb plaer,
qui amb punyal se’n fa digne,
de ser Déu poc sincer.
I de cada ferida, n’ha trobat un relat,
una prosa sentida, des de que s’ha acabat.
Potser això no és ser lliure,
ni mirar-se al mirall,
quina mala partida,
i del plor escampall.
Mocador per guarir-ne,
o llençol per cobrir-ne,
cada cos metrallat,
un cor que has enterrat.
Quina guerra menys fina,
el silenci del morts!!
Cada cor que trepitges,
els humans no són fitxes,
són persones que viuen,
o potser sobreviuen.
Que la pols de la guerra,
es converteixi en foguera,
per fer créixer la vida,
i allunyar-ne la fera.