Vent de la nit...

Un relat de: maitasuna
Sento el que sento,
i jo no invento.
De tot el que penso,
només en vento...
Avui he sentit,
molt més que humit,
que en tu he trobat,
bellesa anit.
Amor, plaer,
i juganer,
potser sincer,
bonic teler.
Teixint costats,
i entrellats,
junts hem viscut,
més que humitats.
Relats reals,
pocs n’hi ha iguals,
més que estimats, sentimentals.
Preciós sentir,
sense patir,
viure feliç,
no és cap avís.
És vers del cor,
petó de flor,
millor tresor,
si sents amor.
Ho sento i prou,
mulla i no plou,
amb tu és tou,
i no escou.
Vent de la nit,
vers ben escrit,
petit bombó,
assaborit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer