Divagant...

Un relat de: maitasuna
Poemes que amaguen,
mots que ara s’apaguen,
ments lliures divaguen,
els cors no es paguen.
Plou sobre mullat,
vols ser respectat,
potser en l’amor,
hi ha sinceritat.
Hi ha gent que utilitza,
hi ha gent que aprofita,
ell capitalitza,
un altre l’agita...
No m’ha agradat pas viure de l’enyor,
un dia millor i sense senyor!!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: