Llunes satisfetes.

Un relat de: maitasuna
Remullat en el bassal, arrebossat en el teu mal, potser no has tastat ni el sucre ni la sal. I jo ric entre trompetes, que hi ha coses poc, gens netes, i les llunes satisfetes, per sentir-ne musiquetes. Jo ja en sento alegria, de poder viure el dia, sense pena a l’esquena, i poder seguir cantant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: