EL TEU TRESOR (SONET)

Preciós poema, que em transmet romanticisme, il.lusió,desig...ens plasma i encara subtilment amb l'emoció, amb l'amor, un tresor intangible que quan es troba es vol acariciar i mai deixar d'abraçar.

Gràcies per compartir Perla de vellut.

Moltes gràcies per les teves amables paraules i els ànims a seguir escrivint.

No sé què més et puc afegir després d'haver llegit els comentaris anteriors. Intentaré, de totes maneres, dir la meva.
És un sonet d'estil clàssic, poc emprat actualment pels poetes i, per aquest motiu, encara més apreciat.
El llenguatge és ric, ple de metàfores i d'una delicadesa que encanta el lector.
És un poema d'amor que rememora imatges romàntiques, dolces i, al mateix temps, plenes de passió.

Has fet un treball excel·lent i, tot i que jo no entro habitualment a RC ( tampoc hi penjo gairebé res), et prometo fer una ullada als teus treballs en quan tingui ocasió.

És un bonic poema, sobre l'amor i les coses boniques, i fa evocar imatges boniques... felicitats.

Per cert, aquell poema meu que m'has criticat... bé, va ser fet amb una mica de pressa però a mi em sembla que m'ha quedat bonet (que no pas excel.lent). Clar que hi ha gustos per a tot...

Una abraçada amic Perla de Vellut.

EL TEU TRESOR
(SONET)



Sobre la teua mirada, l’arena
que dibuixa la teua llum i és or,
damunt d’algues d’amor i no de pena
és dins la teua boca antull de sort.

La mar porta un tresor tan coherent
que l’escuma és gota de la condemna,
un sentit d’ànima molt diferent
de vida il•luminada que m’emplena.

Digues-m’ho mar... si omplis el meu destí
que Déu doni la meua sort gravada
en la imaginació del meu camí.

Aigua que atrau ta cara dibuixada
que em deixa igual que un missatge salí,
de ta felicitat acariciada.

Un poema sensible i emotiu, tan ben trenat amb metàfores esclaridores que pots quasi sentir el que la teva pell viu.

Un poema sensible i emotiu, tan ben trenat amb metàfores esclaridores que pots quasi sentir el que la teva pell viu.

M’agrada llegir sonets i escriure’ls. Llegir-los és un regal, la composició i la mètrica penso que en lloc d’encorsetar el poema fa fluir allò que sentim gairebé sense saber-ho. M’ha alegrat llegir-te en aquesta modalitat.
Un poema d’amor, amb imatges molt boniques que tenen el mar i l’arena com a metàfora i a mi em sona que el mar i l’arena amb els seu vaivé et porten la imatge de l’estimada cap a tu.
Et dono el meu mail fogira@hotmail.com, perquè si m’escrius et faria algunes correccions, que em sembla, millorarien el sonet. (Jo vaig aprendre a escriure sonets a partir de crítiques de persones que dominaven més la tècnica). Si no et sembla bé, no passa res. El sonet continua sent admirable.!
Gràcies per passar pels meus poemes. Aquests dos poemets petits de Vistes, son fruit d’una imatge que em va aparèixer al moment d’agafar el son i els vaig escriure.

Una abraçada

Quin tresor tenir el luxe de llegir poemes com aquests! Admiració!

Quin tresor tenir el luxe de llegir poemes com aquests! Admiració!

Quin tresor tenir el luxe de llegir poemes com aquests! Admiració!

He sentit la mar, com m'acaronaven les ones. Molt bé. MariaM

Com sempre, una prosòdia magnífica i elegant.
Unes imatges que et parlen no en sentit racional, sinó sensitiu.

Hola, Perla de Vellut,
Ets un geni! Tens un Do, expressant sentiments amb la poesia que fins i tot amb quedo sense paraules. Així que: Bravo! Bravo!
Una forta abraçada,
Neus

El poetes, tant si ho som com si ens creiem ésser-ho, tenim un ego força marcat... Cadascú de nosaltres es creu ésser el millor per maldestres que ens puguin eixir els poemes, i malament rai! si així no fos així. Perquè sense aquesta "patologia", difícilment tindrien la paciència que ens cal per a trenar els pocs mots que afaiçonen aquestes composicions poètiques que ha anat de bracet de la humanitat d'ençà que hi ha vida intel·ligent al planeta Terra. Dic tot això perquè, si aparto el meu ego, necessari com adés he dit, no se m'ocorre altra cosa, després de llegir manta vegades el teu bellíssim poema "El teu tresor"... que si hagés de deixar d'ésser jo com a Nil el poeta..., voldria ésser tu, La "Perla de vellut. Perquè no tant sols em sento captivat per la teva manera de poetitzar l'amor, ans també perquè em xoca que encara hagi actualment persones que siguin capaç escriguin poemes de debò com ara són els teus.Poemes per a l'eternitat! Una abraçada, Nil.

* Dallò... he esborrat el meu poema que avui m'han publicat, perquè havia oblidat posar una creueta les categories que l'identifiquen. Ara torna a ésser en espera d´´esser validat. Nil.