El teu gran nas...

Quin nas…
El teu perfil grec diu tant…
Diu com ets,
(o com, més ben dit, m'imagino que ets),
personalitat a l'extrem de ser,
paraules que encara no són però que seran de les bones;
si són poques, les millors,
si són moltes, algunes per perdre'm a cada so.
La mirada: foc encès,
que crema quan de cop em trobes.
Mentres em miris
em podràs dir;
I jo et miraré com dient amb els meus ulls,
allò que no et puc dir,
però que et puc expresar sense més, quan et miri.
T'observo de lluny,
desconegut per conèixer de mentida,
per fer d'un instant, una il.lusió.
L'absurd d'una història que no existeix,
que potser demà ja no sentiré.
Però un moment per mirar-te,
per veure el teu perfil,
aquest nas que em fa perdre…
M'imaginaré que amb un cop de bogeria,
sense que sàpiguis ni el meu nom,
et bloquejo contra algun mur de pedra,
i contra el teu nas,
inicio una guerra de plaer,
que ni tan sols t'ha donat temps a imaginar.

Aquestes històries d'amor sense realitat,
es poden escollir:

el moment, el nas i el desig!