El tarannà del Baix Empordà, ja fa 15 anys (IV)

M’he aixecat aviat, i com altres vegades he arribat fins al Port Bo, està començant a clarejar: l’alba ja és present i seure a la sorra de Calella en aquest moments, fixant la mirada al mar i veure’n la sortida del sol, és un minut? És un privilegi. Però si a la vegada ets una enamorada del poble, el moment pot ser sublim.
Avui he tingut la sort de gaudir-ho en bona companyia: en Josep Sàbat i Pelegrí, natural i resident a Calella, me n’ha reforçat aquesta visió. Ell, pescador de tota la vida, m’ha introduït dins el seu món. M’explica que cada dia baixa a veure’l com està per contemplar tota la seva bellesa i els seus canvis constants. Sap que podria viure sense ell, però no pot definir el que sent per ell, alhora ha estat el seu mitjà de vida.
No recorda el primer cop que es va embarcar, el que sí recorda és el nom de la barca, “Gamba”, i que segurament ho va fer amb el seu oncle Felip. Ambdós van formar un duet que van fer-se a la mar en bots, a rems i en vela llatina.
Pregunto a en Josep si alguna vegada ha tingut por i amb un somriure m’explica que en cinquanta anys un es troba de tot, que la mar quan vol no té adversari. Cal ser prudent i guardar-se’n, em diu.
En comentar-li que a les pel•lícules es veuen les dones esperant a la platja, em talla tot seguit dient-me que no és cosa de pel•lícula. En diades dolentes, a la platja, les dones s’esperen angoixades.
--Una vegada vaig marxar en bot i la tornada va ser en cotxe; es va girar mal temps i Palamós va ser el meu aixopluc.
En Josep, potser amb pena, m’explica que els pescadors de Calella ja s’han acabat. Les barques s’han de tenir resguardades en un moll, cosa que ja no hi ha a Calella.
En acomiadar-me, li he comentat que la mar sempre ha fascinat i fascinarà molta gent, que ell l’ha pogut gaudir i tenir la sort de conviure-hi.
Ja deixant el pescador enrere, començo a veure moviment al Port Bo, vaig caminant.

L’altre dia passejant per Calella vaig fixar-me en una pancarta que, de vorera a vorera del carrer, anunciava que a l’església del poble, a la nit, hi havia un concert de cambra amb obres de Vivaldi, Haendel, Mozart, Elgar i Mendhelson: tota una temptació, un regal per a la meva oïda. Després d’un dia de gaudir de Calella, el concert a les deu de la nit podria ser una bona cloenda. I havent sopat, cap allà em vaig encaminar.
L’església, plena de gom a gom; fins i tot el cor i el mateix altar, saturats; Sant Pere, dalt de l’altar, mirant complagut com casa seva serveix per acollir gent de pau i els melòmans, que esperen poder gaudir un vespre d’un jove director, un ex alumne d´Herbert von Karajan, que ens va delectar amb la seva batuta.
Em varen dir que, quan es van fer els Jocs Olímpics de Barcelona i amb motiu de l’arribada de la torxa a Empúries, es va estrenar l’obra del compositor E. Rincón, “Concert d’Empúries”, i li van dedicar a aquest director, Horst Shom: jove però reconegut.
Tot un èxit i, en acabar, vaig tenir la temptació d’anar a felicitar-lo i sense adonar-me’n ja li estava fent una petita entrevista. Tal com havia pensat, vaig gaudir plenament en la cloenda del dia.
A la sagristia, que servia de despatx en aquells moments, em vaig trobar mossèn Anton Recio, rector de Llofriu, Calella i Llafranc. També se’l veia satisfet pel concert i mentre els músics anaven guardant els instruments ens vam posar a parlar una mica.
--Quants anys per Calella, mossèn?
--Des de l’any 1986. Però abans de venir a residir aquí ja portava uns anys a Palafrugell, per tant Calella no m’era desconeguda.
--Aquest és un poble amb molt de moviment; veure cares noves cada setmana, quin efecte fa?
--De cares noves cada setmana, no se’n veuen masses. A Calella hi ha un nucli de persones molt estable. N’hi ha que aquí hi tenen la segona residència, i alguns venen cada cap de setmana. Altres, segons les èpoques, però la principal és, sens dubte, els mesos d’estiu.
--Els vostres feligresos són cooperatius?
--Sí, almenys en el que pertoca a les celebracions litúrgiques. Hi ha qui personalment s’ofereix per llegir la Paraula de Déu, en el moment de la Comunió, per a la col•lecta..., i quan demano ajuda no em manca col•laboració.
S’han fet obres importants a l’església i m’explica que els deutes van decreixent, que no es pot queixar, que és cert que la despesa ha estat notable, i, en aquesta ocasió li ha semblat oportú fer una petició concreta i extraordinària. La resposta diu que ha estat bona, els donatius rebuts juntament amb les col•lectes habituals li permetran fer front a la despesa.
Mossèn Anton és una persona estimada pel poble i a més sap entrelligar, en les seves homilies, els evangelis amb la problemàtica actual, cosa difícil i que no tots els mossens saben fer. La música, molt ben buscada, també predisposa a gaudir d’un ratet de pau. Diu que intenta que les persones que assisteixin a Missa s’hi trobin bé, i sigui realment una estona de pregària i de trobament de la comunitat a l’entorn de l’altar. Que unes vegades ho aconsegueix, d’altres...
--Com un calellenc més, on us plau d’anar a passejar?
--Tot el paisatge de Calella i Llafranc és molt bonic, i les vegades que he sortit a caminar una mica ho he fet pels diferents indrets, encara que només sigui per conèixer el lloc on vius.
Crec que en el paisatge de Calella el seu campanar hi té un lloc singular: al bell mig de les cases, identifica el poble junt amb les cases i les voltes de vora mar. Som tanta gent els enamorats de l’Empordà... Tant se val si hi hem nascut com si ens l’hem fet nostra.