El taca-taca

Un relat de: Maria Quintana
Ja són aquí. Puntuals com sempre. La parella d’avis que tant m’enamora. Ella asseguda a la cadira de rodes i ell guiant-la fins a un dels bancs del parc. L’home em mira i somriu. La dona està absent. Ell li agafa la mà, li acarona tendrament i li diu:
- Ara vindrà en Jaume i ens durà una sorpresa. Ja veuràs estimada.
Ella no respon. Té la mirada fixa en la font que hi ha al bell mig del parc. Sembla hipnotitzada per l’aigua que brolla incansable.
- Mira-te’l , ja el tenim aquí!
Un noi jove s’apropa a la parella. Porta un aparell. És un caminador taca-taca plegable.
- Gràcies, Jaume. Ja pots marxar que l’àvia i jo ja ens espavilarem. Oi bonica?
L’avi desplega el caminador i el col·loca davant la cadira de la seva dona.
- Ara reina, hauràs de confiar amb mi. Agafa’m ben fort les mans. Molt bé!
L’home aconsegueix que l’àvia s’aixequi de la cadira i agafi amb les dues mans el caminador.
- No deixis anar les mans, estimada. Flexiona els colzes. Ho fas molt bé, bonica. Ara caminarem xino-xano. No tinguis por que jo estic al teu costat.

La dona se’l mira espantada però ell es manté ferm. Amb molta paciència, li ensenya com ha d’empènyer el caminador. Ara aixeca un peu, ara l’altre. Ella segueix fil per randa les ordres del seu marit. Avancen mica en mica fins que arriben a la font.
- Donarem una volta a la font, només una, i tornarem a seure al banc. D’acord estimada?
Tot i que se la veu molt cansada, la dona fa que sí amb el cap. Els ulls li brillen Volten la font . De tant en tant s’aturen per agafar forces i llavors ell l’abraça.

Quan finalment tornen al banc a descansar, l’avi la besa a poc a poc, tan tendrament que jo sento una fiblada d’enveja dins del cor. S’adonen que els estic mirant i ell em diu:
- Quin dia més bonic que fa avui, oi noia?
Tot i que el dia és gris i fa fred, jo li responc que sí, que avui fa un dia preciós.

Comentaris

  • Tendresa a la font[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat tendríssim, optimista i molt ben descrit. La mirada de l'àvia és per a mi un protagonista principal. M'ha agradat molt. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Que bonic estimar[Ofensiu]
    Magdala | 10-02-2017 | Valoració: 9

    Es preciós. Que bonic l'amor i la tendresa, més encara quan ha sobreviscut als anys. Molt ben explicat, m'agrada molt, m'ha emocionat.

  • Quanta tendresa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-02-2017

    traspua aquest relat. M'ha emocionat.
    Et felicito per la teva delicadesa.
    T'envio una abraçada de benvinguda a Relats.

  • M'agrada.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 09-02-2017 | Valoració: 9

    Bonica reflexió sobre la vida a la tercera edat. I un relat entretingut i simpàtic. A tots ens cal un comptador que ens ajudi en les coses de la vida. Felicitats. I salut.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: