El sexual desig madur de la meva infantesa

Un relat de: Gica Casamare

(Estimat lector, no mentiré, perquè sóc bona persona, i des d'un principi aviso que aquest relat autobiogràfic té el seu costat fantàstic, però encara que bona persona, com ja he dit, tonto, no ho sóc! Així que, si tens la necessitat, esbrina què és què.)

He vist com t'acostaves, escrutant les butaques del tren, i dic butaques perquè aquest tren té butaques, no simples seients, unes butaques amb cert tuf de resclosit però somnolentment còmodes.
Ets tal com et recordo, amb el teu cabell taronja que combina explosivament amb els teus ulls verds, que brillen com una ampolla de Heineken davant el sol humit de primavera.
No has tingut remei, has hagut de seure al meu costat. Has sospirat, fa calor, i en aquest vagó no hi ha aire condicionat de màquina, sinó aire condicionat a l'aire corrent que passi. Seguidament t'has assegurat que les ulleres que han de protegir els teus ulls verds estiguin ben fermes fent-te de diadema. Llavors has obert la teva revista a la pàgina vint i has començat a llegir movent lleugerament als llavis, deus ser d'aquelles persones que li costa concentrar-se i ha de llegir en beu baixa. Aquest lleu moviment m'ha fet adonar que les arrugues ja han fet acte de presència en la frontera de la teva blanca pell i el rosat dels llavis, miro més amunt i veig que també al voltant dels ulls. Has anat augmentat la teva maduresa mentre jo adquiria l'adolescència per arribar a la plena joventut, fins arribar a albirar la tardor de la joventut, quan les polítiques per joves ja no et tenen en compte.
Ets tant atractiva com quan la primera vegada que et vaig veure, a través del mirall de la perruqueria de l'amiga esnob de la meva mare, et vas asseure a la butaca del costat (ni blava ni amb tuf de resclosit), em vas mirar mentre em posaven els cabells de punta (víctima de l'estètica kitsch dels 80), et vas adonar que m'havia perdut en els teus pits:
-Quin noi més guapo!
Em vaig posar vermell, avergonyit.
-Ara s'ha posat vermell!
M'hi vaig posar més, i encara més quan la resta de clientes, inclosa la meva mare, es van riure sorollosament de mi.
Vaig clavar la meva mirada a les meves sabates. Però el meu desig, el meu primer desig sexual, va fer que et mirés furtivament. Els teus ulls es van posar enmig de la meva mirada i em vas fer l'ullet, per després llançar-me un subtil petó. El petó que he sentit més intensament. Vaig mantenir una erecció fins que vaig arribar a casa, que difícil va ser dissimular-la al caminar!
I ara et tinc al costat, tu ja no et recordes de mi, però jo em recordo dels teus ulls verds i els teus cabells taronges, dels teus llavis que em van besar a distància però que van fer entrar en erupció el meu volcanet interior.
Et miro fixament, descaradament, sense comptar amb un mirall, i ara gires la cara a poc a poc. El volcà es torna a remoure, però ara no és el volcà sexual d'un pre-adolescent sinó el de la paternitat, després de dir no al rellotge biològic de la meva estimada i que la meva amada m'imposi l'etiqueta de pare dels seus fills, quan paradoxalment és desitjosa de ser eixorca, ara vull fertilitzar el teu ventre.
Em fas l'ullet, mentre em somrius. Em cremen les galtes.
-Ara s'ha posat vermell!- dius.

Comentaris

  • ara s'ha posat...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 20-09-2005 | Valoració: 10

    Una anècdota d'aquelles que ens marquen i perduren al llarg dels anys molt ben narrada!

    Me l'he imaginada del tot, a ella, i a la teva cara tímida i vermella, encara més.

    Ara he recordat el meu despertar sexual i realment és bastant menys còmic, però bonic de recordar... hehehe.

    Felicitats Gica, m'agrada molt com escrius i el que escrius: ja era hora d'una mica d'optimisme.

    Endavant les atxes!

    m

  • la noia dels cabells taronja[Ofensiu]
    qwark | 07-09-2005

    El primer que m'ha sobtat ha estat és que afirmes practicar una escriptura autobiogràfica semblant a la meva. Part d'això és cert, dius. I l'altra part podia haver succeit perfectament, afegeixo, com a opinió personal.

    El segon que crida l'atenció és aquesta dona capaç de passar-se dècades amb els cabells de color taronja. És digne de destacar.

    Per la resta, em sembla un relat senzill però ben construit.

    Dones mitja mossegada al sempre suculent tema del despertar sexual, ente sospirs lleugers d'enyor malencòlic que aixequen onades de pols dels records passats. Amb un retoc estrany cap al final.

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com