EL ROURE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La Núria li agradava molt fer fotos. De ben joveneta es va comprar una màquina que va pagar còmodament en diverses vegades, el botiguer era amic del pare de la noieta.
En aquella època encara no havien sortit les càmeres digitals i era difícil saber si la toma presa era prou bona. Ella era constant i al final les fotografies de postes de sol i de paisatges es varen fer bastant conegudes en el seu entorn; inclús una vegada va guanyar un premi.
Aquell dia en veure el gran roure va pensar estava de sort. La va cridar més ben dit, ja que estava no gaire lluny de casa seva, deia retratem!. No hi havia reparat, però avui el fet de veure la grandària de l'arbre centenari el va fotografiar per tots costats.
Va portar el carret a revelar, ella encara no es veia en cor de fer-ho i esperava amb ànsia tenir les fotos a les mans. Segur haurien sortit bé. En sortir de classe delerosa va anar a buscar les fotografies ja revelades. Les va estendre sobre el seu llit , sobre la vànova de ganxet blanc de la iaia, aquella que no li agradava gens!
I va constatar que totes les fotografies eren molt boniques, la rugositat de l'arbre, la seva copa centenària, el sol que s'esmunyia entre el brancatge tot era bellissim.
De cop va veure que entre les fulles en la branca més alta no hi havia cap error, es veia clarament una cara. Va cridar la seva mare que també ho va veure a l'igual , hi havia una fesomia que amb ulls ,malèfics semblava mirar entre les fulles.
La mare va dir que potser era el paper , el pare que va mirar no va entendre res,
ho va ensenyar al avi. En mirar el vell es va tornar de color blanc i va murmurar , es
Pasqual l'home que quan jo era molt petit si va penjar. Era un noiet més recordo la seva cara és ell, el penjat. Si era el que es va suïcidar, el recordo bé. Com pot ser ?
D'aquell dia endavant la Núria va perdre bastant l'afició a la fotografia, se la havia de pregar perquè agafes la reflex.

Comentaris

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-08-2019

    Gràcies Montserrat, per la teua visita i pel teu comentari al meu poema "Elegia a mon pare", i m'ha agradat molt. Sé que és senzill i amb molta profunditat de sentiments per mon Pare.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Quan tingues temps...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-07-2019

    Quan tingues temps t'invite al últim poema que he editat.
    Gràcies per ser amiga virtual.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Hola Montseblanc...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-07-2019

    Ara tinc un nou poema.
    T'invite a que vinges a la meua pàgina i ja em diràs què tal t'agradat. Doncs ja està editat fa alguns dies.
    Saluts
    Perla de vellut

  • Uuuuh[Ofensiu]
    Montseblanc | 17-06-2019

    Ei, doncs sí que fa por. Jo que estic tot el dia fent fotos, em passa una cosa així i no sé pas què faria...
    Un conte senzill i que a la vegada impressiona.

  • SrGarcia | 16-06-2019

    H'ostia, Montserrat; aquest és un relat de por. Un relat de fantasmes,ben oensat i ben trobat; un relat del temps en que es deia "màquina de retratar".
    Tu sempre sempre ho assignes a a humor i juvenil, però aquest és un relat terrorific.

  • Adriantoth | 24-05-2019

    It's astonshing! Not only the photoes, but the way you write, your way of presentation, it's very clear. Maybe if you want to improve your skills you'd better visit thesis writing service , I think you're very gifted!

  • El penjat![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-05-2019 | Valoració: 10

    Un relat un xic tètric, però també original. Les teves històries sobten i alhora es fan entranyables a qui les llegeix. Únicament vull fer-te saber que he detectat més d'un castellanisme innecessari o raresa en la fraseologia: (La Núria li agrada (A la Núria li agrada), comprar una màquina (comprar una màquina de fotografiar) Toma (Presa) inclús (fins i tot), Carret (Rodet)

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-05-2019

    Gràcies Montserrat per la teua amabilitat de llegir-me "Alada Obscuritat" i per les teues paraules que m'han fet goig.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Fotografa...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-05-2019 | Valoració: 10

    Vaja amb la Núria, que amb les seues fotos, al mirar el roure, es va quedar esvalaïda.
    Molt graciós tot el relat i amb molta fantasia, que al llegir-ho es queda un amb por.
    Molt interessant.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Esfereïdor[Ofensiu]
    brins | 19-05-2019 | Valoració: 10

    Caram! Quin final tan sorprenent...Una història que tot i que no pot ser verídica, fa estremir la pell.Tens molta imaginació, Montserrat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

324623 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.