El rellotge analògic

Un relat de: venuseva

Miro el mòbil ara sí i ara també. El tinc sense so, per si m'envies un missatge tenir una sorpresa en algun dels segons en que me'l miro. El tinc a la butxaca de la jaqueta perquè si el tinc sobre la taula no faig res més que mirar-me'l per si s'il.lumina. Però res. Cada vegada que l'agafo no apareix res més que el rellotge analògic a la pantalla. Ara estàs al partit. Per tant és impossible que em diguis res. Però tot i així me'l miro. Potser estàs a la pausa o em dius que has marcat un gol. Aviat acabes el partit, em sembla. De tota manera avui surts de festa per Barcelona i potser ja no em diràs res... Saps que no m'agrada, que em fa por. Perquè surts amb la noia de top i amb el teu exlio. Però no et puc demanar que et quedis amb mi, oi? De fet a l'últim missatge dels molts que t'he enviat et feia aquesta mateixa pregunta, et deia "no et puc demanar que et quedis, oi?". No m'has contestat. Potser la bateria se t'ha acabat ja. I el carregador és a casa els teus pares. Res, el cony de rellotge analògic. Tinc l'analògic perquè fa més original. Abans tenia el típic digital. Però vaig canviar. Vaig pensar que tindria més glamour, no? Oh, déu. Si et quedessis amb mi... Beuríem una mica, miraríem una pel.li i faríem l'amor tota la nit. Saps què et dic? Que poso el mòbil sobre la taula. Gairebé no puc escriure perquè el mòbil rellisca sobre el teclat i l'he hagut de posar a un cantonet. I com que està lleugerament a l'esquerra se me'n va la vista per si s'il.lumina i perdo les lletres del teclat. De fet crec que si s'il.luminés ho veuria igual, perquè fa una llum blava força intensa. Però què carai. Ni llum blava ni res. El sant rellotge analògic. Espera, espera!!!!!!!!!! S'ha il.luminat! Ho he vist de refiló, eh? Perquè com que està cap a l'esquerra... Ets tu!!!!!!!! Em dius que te'n vas al coi d'aniversari. Que el partit fatal. Doncs que t'aprofiti l'aniversari i la noia del top. Però no t'ho dic. Et dic que et quedis amb mi. Gairebé t'ho suplico. Però el mòbil no es torna a il.luminar. El rellotge analògic regna, impassible, a la pantalla.

Comentaris

  • Neguit[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 08-08-2007

    Realment, aquest neguit representat en el rellotge analògic és una cosa horrible... (a mi també m'ha passat...)

    Enhorabona pel relat!

  • Trucades![Ofensiu]
    Jan des Val | 06-05-2007 | Valoració: 10

    El temps, etern quan esperem una trucada! Si ens telefona al moment que esperem, normal, sense importància, gairebé monòtona, pesada...
    Uns minuts de retard, la trucada es fa desitjada, necessària, vital, imprescindible...
    Però hi ha trucades que no arriben mai, tans sols perquè mai no s'han executat, simplement perquè no els cal, ja no els cal, tot i que ens és desitjada, necessària, vital, imprescindible... I llavors el telèfon no s'il·lumina, ni sona.
    El rellotge, analògic o no, segueix marcant les hores.