No ploris!

-Marta, no ploris! Ja vindrà la mare, ho saps de cada dia. Sempre et ve a recollir a l'escola, oi? No cal que cada matí ens montis aquest "cristo". Has d'entendre que no cal plorar per això. La gent només ha de plorar quan s'ha fet mal, o li ha passat alguna cosa molt greu, ho entens? Ja entraràs quan t'hagi passat la tonteria!!-

-No cal plorar Jordi! Sempre amb la mateixa història. Si t'han pres la pilota ho dius. No passa res, home! Que no ho saps dir? És molt fàcil! Només has de dir: Anna, m'han pres la pilota. I l'Anna hi anirà-.

-A veure Rosa és el teu aniversari, no l'enterrament de ningú. Ja ho sé que estàs contenta, però no cal que ploris, nena! Per favor! Va, bufa l'espelma que repartirem les galetes i veurem el suc. Però calla ja, fes el favor!-

-Ostres Marc! No ha passat res! Només t'has sortit una mica de la ralla. No ploris, home! Que ens quedarem sords!!! Té, vinga, esborra-ho i torna a començar, i no et vull sentir més, eh? Aquestes serenates no les guanto! PROOOUUUU!!!-

-Ostia Maria, no puc més, tu. No sé perquè ploren tot el dia aquests nens. No suporto la gent que plora. Tot el dia igual. I és que no els passa res. Si s'haguéssin obert el cap ho entendria! Però és que això són llàgrimes gratuites, per favor. No puc més Maria, no puc més.
La Maria s'aixeca i s'apropa amb cura a l'Anna que sembla no adonar-se dels seus moviments. S'hi aproxima lentament i la mira. L'Anna continua ordenant papers i fitxers. Impassible. La Maria se'n va cap a la porta i surt. Però quan ja és un tros lluny una força l'empeny a tornar. Lentament treu el cap per la porta i veu a l'Anna asseguda, amb els ulls tancats i respirant profundament. Sense fer soroll la Maria torna a entrar i es para al costat de l'Anna. Li posa la mà damunt el braç i l'Anna aixeca la mirada. Després s'aixeca poc a poc de la cadira i mira la Maria. La Maria, sense saber ben bé perquè abraça l'Anna. Aquesta es mostra freda, impenetrable, però poc a poc es va abandonant als braços de la Maria. I al cap d'uns segons ja s'hi abraça amb força. S'hi estan un minut o dos, callades. La Maria es separa poc a poc i mira l'Anna a qui li cau una llàgrima, salada.