Sense condicions

Perquè t'estimo. No sé per què. Però és perquè t'estimo que vull estar al teu costat. Penetrar a la teva ment, i poder acaronar els teus records. Vull ADORMIR-ME i néixer al teu costat, i com qui navega mar endins, vull navegar pel mar de la teva infantesa, i veure't a l'escola, i plorar amb tu quan queies, i riure quan et feien pessigolles. I convertir-me en el sol brillant el dia de la teva comunió i il.luminar-te. I ser la pluja que et devia mullar alguna tarda. I ser el vent que t'acompanyava pel carrer i presenciar aquell mal dia. I allunyar l'ombra amb una forta bufada. I ser les estrelles d'aquella nit, quan paties perquè no podies dormir. I ser l'ombra de qui et va fer patir, i conèixer què va passar, i fer-la relliscar fins anar-se'n ben avall. I ser l'univers que t'envoltava i que t'ha envoltat fins ara. I navegar, navegar, navegar... fins trobar els racons més recòndits que t'han fet patir, que t'han fer somiar, que t'han fet volar...
I DESPERTAR-ME com cada dia al teu costat, després de navegar pels mars de la teva ànima i conèixe't una mica més, i entendre't una mica més, i sentir-me una mica més a prop teu, encara una mica més.... És perquè t'estimo que vull navegar per aquest mar. Estiman-te pel que has estat, pel que has viscut, pel que has sentit, pel que t'han fet. Pel que has fet. I SOBRETOT estiman-te pel que ets. Perquè ets tu. Perquè ets així. La meva vida. No tinguis por de deixar-me una barca i permetre'm navegar. Perquè siguin com siguin els mars de la teva vida, blaus o plens de meduses, continuaré estiman-te, amor. Sense condicions.