Un regal molt especial

Ahir em vaig sentir feliç perquè em van fer un regal molt especial. Una pestanya. Sí, em van regalar una pestanya. Et preguntaràs: et vas sentir feliç per una pestanya? Doncs sí! Tot va començar quan jo vaig sortir del pati per anar-me a buscar un tè amb llimona. Estava parlant amb la Cristina quan va venir la directora de l'escola a informar-nos de l'aniversari de l'Anna. Jo li vaig veure una pestanya sota l'ull, i li vaig dir. Ja veus, sóc força especial en això. Una altra cosa no, però quan veig que algú té una pestanya a la cara, o una lleganya fora de l'ull o una guixada de boli no me'n puc estar. Ho dic. També ho dic si algú té xocolata a les dents. Jo no podria suportar passejar-me tot el matí amb les dents plenes de la xocolata del croissant de l'esmorzar. Hi ha gent que es molesta si li dius que té la cara feta un cromo però jo penso que és pitjor no dir res i anar lluint la cara plena de coses... Bé, el tema. La qüestió és que li vaig dir: -tens una pestanya.- I li vaig treure. -No la llencis!- em va dir. -Es pot demanar un desig-. La va agafar, se la va posar al dit, i quan estava a punt de bufar em va dir:-té, te la regalo. Per tu. Demana un desig-. Al principi em va fer gràcia. Li vaig donar les gràcies i vaig bufar. Se'n va anar decidida, tal i com havia vingut. Jo vaig riure i li vaig dir a la Cristina que mai m'havien regalat una pestanya. Vaig tornar al pati amb els nens i em vaig asseure al banc. Fins aleshores no vaig ser conscient del que m'acabaven de regalar. M'havien regalat un desig! No sé si el desig se'm farà ralitat... El que sí que sé és que em vaig sentir feliç. Ho veus? Feliç per una pestanya!