El que dura una cançó

Un relat de: diesi

Algú diu el meu nom. Saludo, fent una reverència, la gent aplaudeix. M'assec a la banqueta, la gent calla, poso les partitures al faristol, faig una respiració llarga, tanco els ulls un moment, els obro, estiro les mans, les poso a sobre el teclat i començo la peça.

Les tecles s'enfonsen en només quan jo els hi mano. La gent em mira i jo miro la partitura. Cada nota sona només per donar pas a la següent. Quan acabi la peça la gent aplaudirà. Els podrà agradar, o no, i tothom marxarà cap a casa. D'aquí poc ningú recordarà aquest concert. Doncs, quina finalitat té que jo estigui tocant? Cap. Algú que seu en una cadira, al meu costat em gira la pàgina. Miro de reüll i veig a la meva professora. Vaig més o menys per la meitat de la peça i no m'he equivocat. De moment.

Sento que algú té tos també puc sentir el tic-tac del rellotge, però passo d'ell, no em puc desconcentrar, sinó m'equivocaré. M'he equivocat. No passa res, era una nota més i ningú ho pot haver notat. Continuo. Ara ve aquell tros en que la mà esquerra només fa els acords, per acompanyar la melodia de la dreta. Uf, això va molt ràpid. M'enfilo per una escala... Ja està. Ara la repetició del primer tros i tothom cap a casa. La gent s'oblidarà que jo he tocat. Potser se'n recordaran al següent concert on em tornin a escoltar.

Les notes segueixen enfonsant-se, una rere l'altre, però aviat s'acabarà la cançó... Ritardando... Txin. Pum. Ja està. Compto fins a tres. Aixeco les mans i trec el peu del pedal. Tot alhora i suaument. Aplaudiments. Jo somric, no ha anat malament. Torno a fer una reverència, agafo les partitures i me'n vaig. La persona que m'ha anunciat al principi confirma que el concert s'ha acabat. El públic em felicita. La professora em felicita. Els pares em feliciten. Ara tothom se'n va a sopar. Pel camí penso.

La vida s'assembla molt a una cançó. Cadascú de nosaltres és una tecla, que sona només per donar pas a una altra. La vida canvia, puja amunt després baixa, igual que la peça d'avui. Pot ser divertida o trista, llarga o curta, difícil o senzilla, bonica o lletja, suau o dura... Però al final totes dues fan "txin-pum" i s'acaben. I tot el d'abans d'aquest final, de què ha servit? El que està clar és que les cançons s'han gaudir mentre estan sonant. Per tant, si em demanessin una definició de la vida diria que és el que dura una cançó.

Comentaris

  • T_T Perfecte[Ofensiu]
    lataularodona | 07-05-2008 | Valoració: 10

    Aquest és el comentari que m'ha agradat més i encara no t'havia comentat...., jo també....

    Doncs això, el millor que he llegit fins ara i aixó que és curtíssim. La millor definició de vida i la que més m'agrada, en la que em sento més identificat.

  • Si t'agrada la música...[Ofensiu]
    llamp! | 05-05-2007 | Valoració: 10

    et recomano que llegeixis un poema meu titulat "Molta música", potser t'agradarà, no ho sé. El fet és que una cançó pot explicar el sentiment d'una persona, pot explicar una vida, inclús pot explicar el món sencer... perquè no? M'ha encantat el teu relat. Claredat argumental, objectiu definit, ben estructurat i pautat, sense faltes. Tot molt correcte. Felicitats!

  • el que dura una cançó...[Ofensiu]
    magma | 23-01-2007

    Aquest ha triunfat ee ??? tants de comentaris XD esque ja ho dic jo que ets una kraka en aquesta matèria... que si escriure, que si el piano, que si el cant... nena no siguis tan perfecta ee XD

    Moltes gràcies per decicarme aquest relat :( ja saps que jo estimo la música gràcies a tu, i tu i jo i la música estarem per sempre XD

    Que de les NAGNI encara no se sent gaire a parlar.. però de aquí molt poc serà l'èxit en ventes !! jajajaaajaajjaa ai les meves paranoies.. XDXD

    Bueno wapixima que ànims, i felicitats per aquest relat tan magnífic :p

    mâgmâ

  • Una cançó molt grata...[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-11-2006 | Valoració: 10

    Una bona narració, una entrada en escena feta amb calma, a poc a poc, però sense massa pauses, amb alguna descripció molt ben posada al lloc adient.

    Un paral·lelisme oportú i ben exposat, justificat plenament.

    M'ha agradat el teu estil, la teva prosa neta i aparentment senzilla però ben lligada.

    Aquesta lectura m'ha proporcionat un gaudi molt especial i m'ha permès la teva descoberta. Tornaré un altre dia per anar llegint més relats teus, ja que veig que puc anar triant i comentant...

    Ara t'envio una abraçada molt particular per a celebrar la coincidència: espero que sigui rebuda amb ganes!
    Unaquimera

  • Molt real[Ofensiu]
    Carme Dangla | 05-11-2006

    Ja t'ho ha dit la Paula -que per cert m'alegra molt que us conegueu perquè em sembla que teniu moltes coses en comú-, és una sensació que conec, però sense instrument, al menys sense que jo toqui l'instrument, perquè és el que m'ha passat quan he cantat en públic, amb aquella por que se m'acabarà`l'aire abans d'hora o que segur que no arribaré al mi 5 que hi ha just en el punt més crític.
    Tens una prosa que es llegeix molt bé, i estic segura que seràs molt bona en històries de ficció, sobre tot si fas expressar als personatges les seves sensacions i estat d'ànim com fas amb tu mateixa en aquest relat.
    Ànims i espero poder llegir ben aviat noves coses teves.

  • "La vida s'assembla molt a una cançó"[Ofensiu]
    angie | 04-11-2006

    I tant... és una cançó amb canvis de ritme i melodia, amb lletres que riuen i ploren enmig de la "partitura" i que tu has relatat amb gràcia i elegància.
    Un relat preciós que ens encoratja i que té un títol que només té un significat : VIDA.

    Gràcies!

    angie

  • uo! Pianista![Ofensiu]
    kispar fidu | 04-11-2006

    només la foto ja ho diu tot! bonica perspectiva del joc de blancs i negres del piano i les seves tecles amants...

    per casualitat he escollit un text que té una similitud amb el que m'has comentat (bé, per casualitat no, pel títol...): l'amor a la música, el sentiment de sentir-te pres per la melodia, les sensacions que se't descriuen mentre ets tu qui dibuixa els sons...

    El que està clar és que les cançons s'han de gaudir mentre estan sonant. Per tant, si em demanessin una definició de la vida diria que és el que dura una cançó.

    per tant:

    La vida s'ha de gaudir mentre s'està vivint --> CarPe DieM!!!!

    tocar un instrument transposta a un món paral·lel de somnis, on pots aclucar els ulls i sentir-te lligada a una realitat que gira al voltant d'idees i imatges... és dolç i suau; càlid i tendra...

    ens seguim veient per aquí!
    Gemm@

  • excel·lent![Ofensiu]
    Rodamons | 03-11-2006

    El relat és senzillament excel·lent.
    Tanmateix, per mí la vida és el gaudir de tocar la peça de música. Potser el públic no s'enrecorde d'aquest concert, d'aquesta vida, però com és la meua la veiure gaudint de cada nota, sense presa, sense pensar en la fi.
    Molt bé diesi, continua deleitant-nos amb els teus pensaments i la teua musicalitat.
    Rodamons.

  • Ei Nat...[Ofensiu]
    Ledesma Luna | 25-10-2006

    ...uau ha sigut molt maca, aquesta peça! M'agrada't molt com has descrit la situació, sentar-se, tocar, adonar-te d'on t'has equivocat... encara que quan toques res d'aixó es present...:P almenys ami em pasa... tan penden de que si dit aquí, pausa allà, que no ens adonem de que toquem obres d'art...també es Beethoven el meu compositor preferit, una história gran, ets genial.
    1Ptó .

  • bravo!![Ofensiu]
    poma | 25-10-2006

    olé, noia, olé! la meva més sincera enhorabona. m'ha encantat!! la manera de descriure-ho... m'he pogut imaginar perfectament la situació de tu tocant! el paral·lelisme, genial!

    poma

  • meravellos[Ofensiu]
    sucdetaronja | 25-10-2006 | Valoració: 10

    m'agrada aquesta comparació que fas... és un relat molt bonic. et desige una cançó molt bonica ^^

  • Wao.. impressionant[Ofensiu]
    hilderoy | 22-10-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest relat. És preciós, tens molta raó. Jo vaig tocar el piano, i realment m'has fet recordar vells temps. Potser algun dia hi torno.
    Sobre el que dius en el relat de què el que dura una cançó son instants del temps inútils, potser estranys, que s'obliden amb el temps. Però a vegades crec que d'aquests petits detalls fan una mica més feliç la vida, no sé...
    M'agradaen molt els teus textos!!

    P.D.: Gràcies per el comentari, i segueix escrivint (tan relats com comentaris... jeje)

    Un ptó desde Pala!

  • Impressionant...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 20-10-2006 | Valoració: 10

    No sé que dir-te, no sé que escriure't, no sé què comentar-te...
    La mateixa sensació... però amb el xelo, i quan et llegia semblava que estigués tocant... i el meu xelo estava a baix, lluny d'aquí!

    La vida és el que dura una cançó... però dins d'una vida en pots tocar més d'una, més de mil!

    Petons**

    P@UL@

  • M'agrada...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 20-10-2006 | Valoració: 10

    aquest paralel·lisme que fas d'una cançó o una peça de música, amb la vida. Tens molta raó. Et diré que m'agrada molt la música en general, també la clàssica i sobretot el piano. Enhorabona, si realment toques el piano, m'has fet sentir que era allà, en el concert escoltant-te i com no aplaudint-te. Espero que tinguis molt èxit en la vida, tan en la literatura, com en la música...tens molt per donar. Petonets. ESPIRAL.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: