Gairebé

Un relat de: diesi

Cauen les nits,
una per una,
lluna per lluna.

I els teus llavis,
gairebé.

Només a un sospir
incert i poruc
que esquerdi aquest
silenci esquerp.

Boira de vellut
cobreix el teu coll,
tediosament sol.

El teu vestit,
aquesta nit,
em farà de llençol.

Comentaris

  • Retorn[Ofensiu]
    magma | 31-12-2011 | Valoració: 10


    Nosé si és perquè avui és l'última tarda d'aquest any o és perquè he retrobat records que tenia apilonats damunt d'una prestatgeria però que més dona no? Estic aquí i estar aquí significa buscar la diesi de la qual feia quatre o cinc anys que no llegia res i sincerament... ha millorat molt. Només volia retrobar-me una mica i aquí encara hi ha algún trosset de mi i l'he vingut a recollir i pel camí t'he retrobat a tu també.

    Feliç any diesi.

    magma.

  • sissenyor![Ofensiu]
    Onofre Bou Vila | 17-02-2011

    aquests són els poemes que envejo. Curts, boirosos, però que diuen coses; encara que costi de raonar quin idioma parlen.
    No t'havia llegit mai; seguiré indagant!

  • No sé per a on agafar el poema...[Ofensiu]
    Cincdos | 17-09-2009

    Té tantes vies, tantes cruïlles, i només un objectiu; un simple vestit.

    Com sempre em rendeixo als teus peus.
    un petonet.

  • JA T'ENYORAVA!![Ofensiu]
    Nyanga | 15-09-2009

    Guapa!

    Feia molts dies que no passava per aqui, avui he obert l'ordinador amb l'esperança que aquest silenci esquerp que et cobria les paraules i no et deixava escriure, hagues fugit i pogues tornar a llegir-te...i aix ha sigut! i com sempre, tan encantadora, personal, colpidora i fantastica que només de llegirt-te ja sembla que estigui en el teu món!

    Moltes felicitats de nou i re-benvinguda!! :)